Martin McGuinness, Ian Paisley, Tony Blair i Bertie Ahern: la imatge d'un dia històric per a Irlanda del Nord. | EFE.

TW
0

El reverend unionista Ian Paisley i l'excomandant de l'IRA Martin McGuinness posaren ahir el punt final a un conflicte que durant gairebé quatre dècades causà més de 3.000 morts a l'illa d'Irlanda. El líder del Partit Democràtic Unionista (DUP) i el número dos del Sinn Féin, el braç polític de l'IRA, acceptaren ahir encapçalar un Govern autònom nord-irlandès de poder compartit entre catòlics i protestants. «Accept els termes del jurament del càrrec establerts a la Secció 4 de la Llei d'Irlanda del Nord del 1998», digué Paisley davant de l'Assemblea autònoma en acceptar el càrrec de ministre principal del nou Executiu de l'Ulster. El seu adjunt, MacGuinness, pronuncià aquestes mateixes paraules, primer en gaèlic (llengua autòctona irlandesa) i després en anglès, sota l'atenta mirada dels primers ministres de la Gran Bretanya i Irlanda, Tony Blair i Bertie Ahern, els «padrins» durant els últims deu anys d'aquest llarg procés de pau.

Enrere quedaren anys d'intenses i tortuoses negociacions, d'avanços i de retrocessos per apropar les posicions de dos blocs, l'unionista i el nacionalista, aparentment irreconciliables fins fa poc. En finalitzar la sòbria i breu cerimònia d'investidura va arribar l'hora dels discursos que faran història. Primer Paisley, flanquejat per Blair i Ahern a l'esquerra i per MacGuinness a la seva dreta, es mostrarà convençut que «ha arribat l'hora de la pau a Irlanda del Nord». «Ha arribat el moment en què l'odi no ens governarà. Serà formidable prendre part d'aquest meravellós procés de curació en aquesta província», digué el reverend. «En la política, com en la vida -recordà-, és molt cert que no sempre pots aconseguir el cent per cent del que desitges. Arriba un moment en el qual un s'ha de conformar amb el guanyat i continuar endavant». Per la seva part, MacGuinness advertí que la nova relació amb el DUP tindrà alts i baixos, però recordà que el poble nord-irlandès deixà clar en les passades eleccions autonòmiques que vol «una nova era de pau i reconciliació».