Turquia obre el procés electoral i es planteja canvis constitucionals

El 22 de juliol tindran lloc les legislatives, que resoldrien la crisi

ReutersAnkara04/05/07 0:00

El procés electoral a Turquia s'inicià ahir amb la decisió del Parlament de celebrar el pròxim 22 de juliol eleccions legislatives, mentre que els partits començaren a posicionar-se davant les reformes constitucionals proposades pel Govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). La data electoral fou acceptada per unanimitat entre els 458 diputats presents a la Cambra (de 550 escons), cosa que significa que rebé el suport també de l'oposició laica. El Govern islamista moderat de l'AKP havia demanat avançar les eleccions després que el seu candidat a la presidència, l'actual ministre d'Exteriors, Abdulà Gül, patís el boicot de l'oposició al Parlament i el resultat del Tribunal Suprem que invalidà la primera volta del sufragi parlamentari per elegir el president.

El laic Partit Republicà del Poble (CHP), principal agrupació de l'oposició, assegurà ahir que la data del 22 de juliol plantejava el problema que part dels ciutadans estaria de vacances, especialment a les grans capitals. Cosa que, al seu parer, els perjudicaria perquè el seu electorat es troba a les classes mitjanes urbanes. Així mateix, l'AKP proposà canvis constitucionals per escurçar el període de la legislatura de 5 a 4 anys i elegir el president per un període de cinc anys, en lloc dels set actuals, amb la possibilitat de ser reelegit. El CHP es negà a discutir aquestes reformes en adduir que un Parlament que és al final de la legislatura no pot establir canvis constitucionals de l'abast dels que suggeria l'AKP.

El també opositor Partit de la Mare Pàtria (ANAP), amb 20 escons, i el suport de la qual és molt necessari per a l'Executiu, proposà modificar la llei electoral perquè dues formacions puguin concórrer als comicis sota la mateixa etiqueta electoral. A causa del llistó que impedeix tenir representació parlamentària als partits amb menys d'un 10% dels vots, a la Cambra baixa estan representats els sufragis de 17 milions de ciutadans, malgrat el fet que l'electorat assoleix els 41 milions. L'AKP obtingué a les eleccions del 2002 el suport del 25 per cent de l'electorat i aconseguí el 66 per cent dels representants parlamentaris.