Royal i Sarkozy protagonitzen un dur cara a cara en el debat a la televisió

La seguretat i l'ocupació foren alguns dels temes tractats pels candidats francesos

Els dos candidats a la presidència de França al començament del debat. Fotos: EFE.

TW
0


Els candidats a la Presidència de França, el conservador Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal, s'enfrontaren ahir en un debat cara a cara que va ser emès en directe a la televisió pública, fent patents moltes de les seves diferències. Just en començar la seva intervenció, Royal va trencar les hostilitats quan va al·ludir al balanç de Sarkozy com a ministre de l'Interior en el període 2002-07 (amb un breu pas per Economia el 2004) i l'acusà de no haver actuat adequadament, ja que «la delinqüència és avui un dels principals motius de preocupació dels francesos». Sarkozy va respondre que durant el quinquenni de Govern socialista (1997-2002) el nombre de delictes augmentà el divuit per cent, mentre que en el següent lustre de poder dels conservadors es reduïren el deu per cent.

Apuntà que és necessari tractar amb més severitat els reincidents, que hi hagi sempre «la certesa» que qui delinqueix serà sancionat i que els joves entre setze i divuit anys seran tractats com adults a efectes penals. L'aspirant socialista va replicar que és millor practicar la prevenció i garantir que el primer delicte sigui sancionat, perquè així s'evita la reincidència en molts casos. Aquest tema va derivar cap al futur del servei públic, integrat per diversos milions de francesos i Sarkozy recordà la seva idea que en els pròxims anys només siguin substituïts la meitat dels funcionaris que es jubilin, de manera que l'estalviat vagi, d'una banda, a la disminució del deute públic i, per una altra, a retribuir millor els treballadors en actiu. El conservador va acusar el seu rival de voler augmentar la plantilla de funcionaris i va subratllar que això costa diners.

Royal negà que sigui la seva intenció, mentre es va mostrar partidària de mantenir l'actual cos públic, perquè altrament es veuran afectats els hospitals i l'educació. La setmana laboral de 35 hores implantada a França per l'anterior Govern d'esquerres i les fórmules per reduir el deute i rellançar el creixement ocasionaren també fortes topades. La luita contra l'atur o la immigració foren altres dels temes tractats durant la «batalla».