Quan un arriba fins al barri d'Almada, deu minuts en transbordador des de Lisboa, és quan millor capta la fatalitat de Portugal. Immigrants de les antigues colònies es mesclen amb els portuguesos més castigats pels baixos sous i per una inflació fiscal que està convertint la situació en insostenible i que ha fet que la majoria de les esperances dipositades en el govern Sòcrates (socialista) s'hagin esvaït com el fum. Mentre els ciutadans veuen que els collen amb nous impostos, «aviat ens cobraran per jeure amb la dona», assegura Dionisio, un veterà de la guerra d'Angola, la societat es divideix entre l'apatia política, el càstig electoral als socialistes o la reclamació de l'esperit del 25 d'abril.
Mentre Durao Barroso lidera la UE, a Portugal la seva imatge s'ha devaluat a marxes forçades. Possiblement és una de les poques coses en què els portuguesos estan d'acord, Durao és l'enemic comú. Mentrestant, Aníbal Cavaco Silva ha pogut fer el seu segon discurs del 25 d'abril com a president de la República portuguesa. Simptomàticament, el va fer dimecres passat sense dur a la seva americana el clavell que s'ha convertit en el símbol de l'arribada de la democràcia després de la dictadura més antiga d'Europa, la de Salazar i Marcelo Caetano. És clar que Cavaco Silva no és Durao. El president de la República va desenvolupar la tasca de primer ministre i fou durant el seu mandat quan Portugal entrà a la UE.
Sigui com sigui, la situació de crisi és palpable en un país on en alguns dels carrers principals, a les nits, s'hi pot veure un nombre molt elevat de persones dormint al ras. Els desocupats són una gernació, i a qualsevol hora del matí es poden veure grups d'homes que simplement deixen escolar les hores, com els pescadors que conviuen a la vora de la Praça do Comercio amb ionquis, rodamons i alcohòlics.
Així, els actes de commemoració del 25 d'abril s'han convertit en una reclamació dels problemes que afecten la societat. L'acte central va ser dimecres passat a la plaça del Rossio. Les cançons de Zeca Alfonso emocionaren un públic l'edat del qual era elevada malgrat que les banderes més vistoses fossin les de les joventuts del Partit Comunista. Evidentment, hi sovintejaven els nostàlgics d'aquell 25 d'abril de fa 33 anys. I entre totes les cançons, una dels grans himnes eGrandola vila Morena, la contrasenya que va donar l'ordre d'acció als militars revoltats.
El rei de les banderes de les joventuts comunistes és Tiago Vieria, un estudiant de 21 anys de Sociologia a la Universitat de Coïmbra, que diu que «els joves som aquí perquè no podem consentir l'endarreriment de la democràcia i la contínua promulgació de lleis que van contra la Constitució portuguesa, com la de treball temporal, que a la pràctica significa una nova manera d'esclavitud».
Tiago és un exemple de l'elevada formació política que té tota la gent que trobes per Portugal. Potser els joves no vagin a la manifestació, però en José Ruis, el taxista que ens trasllada des de l'aeroport, fa un extraordinari resum de la situació del país: «la principal culpa dels problemes de Portugal l'hem de cercar en el seixanta per cent de la població poc formada que hi viu. Això explica moltes coses». Tal vegada sigui cert, i per ventura això pugui fer entendre com en un programa de la televisió portuguesa Salazar fos escollit com a personatge essencial del segle XX, o que hi hagi prevista dissabte una manifestació en honor seu i la construcció d'un museu que el lloa. «Per sort, ja s'hi han recollit més de deu mil signatures en contra», explica Tiago.
Sigui com sigui, sempre queda una història que no s'acaba d'explicar als joves, però que aquests dies és ben present als carrers de Portugal, com a mínim durant algunes hores. ELargo do Carmo és l'epicentre d'aquesta recuperació. Hi ha el quarter do Carmo. Hi ha el tanc de Salgueiro Maia, el capità que va assetjar el darrer govern de la dictadura, el més pur entre els purs, i també hi ha esperança, flors, crisi i frustració. És la fi d'un somni? Al final del dia ens donen un poema de Manuel Alegre que acaba dient «L'abril ja fet. I encara per fer».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.