Els soldats denuncien que Iran els va sotmetre a 'constant pressió psicològica'

Els soldats (vuit marins i set infants de Marina) també afirmaren en una declaració conjunta que van ser amenaçats pels seus captors amb «fins a set anys de presó» si no admetien haver envaït les aigües jurisdiccionals iranianes.

Els uniformats, que van tornar dijous passat al Regne Unit, van explicar la seva versió dels fets en una roda de premsa a la base militar de Chivenor (el sud-oest d'Anglaterra), en la qual comparegueren set dels marins capturats per Iran.

Dos infants de Marina, el tinent Felix Carman, de 26 anys, i el capità Chris Air, de 25 anys, van llegir el comunicat conjunt, en el qual subratllaren la posició britànica que el grup efectuava una «patrulla rutinària» en aigües iraquianes del golf Pèrsic sota mandat de l'ONU quan foren capturats el passat 23 de març.

«Quan fórem detinguts per la Guàrdia Revolucionària d'Iran, érem en aigües iraquianes reconegudes internacionalment. I puc dir clarament que estàvem a 1,7 milles nàutiques (1,8 quilòmetres) de les aigües iranianes», explicà Carman.

Air, per la seva part, va manifestar que la força naval iraniana es va presentar fortament armada i amb un «pla premeditat», ja que alguns marins iranians es van mostrar «deliberadament agressius».

El capità va subratllar que els britànics no van oposar resistència perquè combatre contra els iranians «no era un opció». «Si ho haguessin fet -justificà-, alguns de nosaltres no serien avui aquí. D'això, no en tenc cap dubte».

«Haver lluitat -va continuar Air- hauria causat un gran incident internacional i una escalada de la tensió a la regió».

Carman i Air van descriure després les condicions del seu captiveri, que contrasten sobre manera amb les imatges dels marins somrients emeses per la televisió iraniana i que, segons els marins, no van ser més que un «muntatge mediàtic».