La «BBC» revela que Bush planeja atacar l'Iran si falla la negociació antinuclear

ElBaradei, pessimista sobre els contactes, aposta per «una suspensió simultània»

George W. Bush té plans per «desnuclearitzar» l'Iran a les males si falla la diplomàcia. Fotos:EFE.

TW
0

El contenciós nuclear iranià ha entrat en el temps de descompte i Washington ja té traçada la ruta alternativa que prendrà per impedir que Teheran es faci amb una arma atòmica. Segons revelà la cadena britànica «BBC», seran les forces aèries dels Estats Units les que cridin a la porta de darrere del règim aiatol·là, no només per acabar amb les seves instal·lacions nuclears, sinó per arrasar completament la seva capacitat militar. Mentrestant, el director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), l'egipci Mohamed ElBaradei, es mostra pessimista respecte a la viabilitat de les negociacions entre l'Iran i els EUA a curt termini i prova d'unir les parts en una última basa: la «suspensió simultània» del programa d'enriquiment d'urani i les sancions de l'ONU sobre l'Iran.

La cadena britànica, citant fonts diplomàtiques, assegura que el desencadenant d'aquella acció militar sobre l'Iran seria la confirmació que Teheran està desenvolupant una arma nuclear. Un «modus operandi» que els EUA ja seguiren el 2003 per justificar la invasió de l'Iraq i que cobraria força si les tropes nord-americanes a l'Iraq patissin un atac la 'mà negra' del qual fos a Teheran. No és fútil en aquest sentit que, en les últimes setmanes, el president dels Estats Units, George W. Bush, es mostri cada vegada més segur que les armes de la insurgència a l'Iraq provenen de l'Iran o que diverses filtracions a la premsa dels EUA parlin d'una suposada fugida del clergue radical xiïta iraquià Muqtada al-Sadr a Teheran. Les informacions de la BBC apunten que els objectius marcats pels alts oficials del Comando Central (CentCom) a Florida no són només àrees susceptibles d'allotjar instal·lacions nuclears. Pel que sembla, si es dugués a terme una incursió aèria sobre territori iranià, els EUA aprofitarien per arrasar la infraestructura militar del règim aiatol·là: bases aèries i navals, instal·lacions de míssils i els centres de comando i control. Mentre l'Administració Bush ho nega tot, el Pentàgon ha posat en marxa la maquinària de guerra i el major desplegament aeronaval en el Golf Pèrsic i l'Oceà Índic que es recorda des de l'inici de la guerra de l'Iraq.

El primer moviment clau del Pentàgon és el nomenament al capdavant del CentCom de l'almirall William Fallon, un especialista en operacions navals i aèries. Una designació sense precedents des de la creació del CentCom el 1983, que fins ara ha tingut com a màxims responsables comandants de l'Exèrcit o els marines, i que no es correspon amb la realitat a l'Iraq: 150.000 soldats d'infanteria o marines desplegats. El segon motiu de sospita és la tramesa en grans quantitats de míssils antimíssils «Patriot», inútils contra els insurgents.