El president del Sinn Féin, Gerry Adams, en el seu discurs al congrés extraordinari.
| EFE

TW
0

El congrés extraordinari del Sinn Féin, reunit ahir a Dublín, va acceptar per aclaparadora majoria una proposta de l'Executiva nacional del partit que preveu, per primera vegada en la seva història, el reconeixement de l'autoritat de la Policia i la Justícia nord-irlandeses.

Amb l'eliminació d'un dels pilars ideològics més arrelats del moviment republicà, s'obre la porta a la possibilitat que els partits catòlics i protestants de la província formin un Govern autònom de poder compartit en els terminis prevists en l'acord de Saint Andrews.

L'objectiu d'aquest acord, assolit per les formacions de l'Ulster l'octubre passat, és restaurar el pròxim dia 26 de març l'Executiu autònom, prèvia celebració d'eleccions legislatives el dia 7.

Entre aplaudiments, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, va agrair el suport rebut a les seves propostes i va prometre que aquesta victòria «històrica» servirà per construir un partit «més fort políticament» amb el qual aspirar a aconseguir la unificació de l'illa d'Irlanda. «És significatiu que utilitzem aquesta decisió per portar cap endavant la nostra lluita. Avui hem creat el potencial per canviar encara més l'escenari polític», assegurà el líder republicà.

Després de més de sis hores de debat, la majoria dels gairebé 900 afiliats amb dret a vot al congrés extraordinari (Ard Fheis) van donar el seu suport a l'esmentada moció, que va incloure, això no obstant, cinc esmenes per condicionar i limitar la futura actuació de la direcció del partit a aquest delicat assumpte.

Així, l'Executiva del Sinn Féin només aplicarà els continguts de la proposta quan es restaurin les institucions del Govern autònom nord-irlandès i es completi la transferència de les competències de Justícia i d'Interior pel maig del 2008.

Així, el Sinn Féin reconeixerà l'autoritat de la PSNI i de les forces de l'ordre de la República d'Irlanda (Garda Siochana), així com de totes les institucions judicials.

La moció també demanava la devolució de les competències de Policia i Justícia al futur Govern autònom nord-irlandès i proposava la participació dels republicans a les institucions policials multipartites.