Un informe parlamentari exculpa l'exèrcit rus de la matança de Beslan

Els familiars de les víctimes acusen les autoritats del Kremlin de «crim d'Estat»

La tragèdia de l'escola de Beslan, amb 331 morts i més de la meitat d'ells nins , commocionà el món.

TW
0

Una comissió parlamentària exculpà ahir de tota responsabilitat les autoritats russes per la matança a l'escola noroseta de Beslan, que costà la vida a 331 persones, la meitat d'elles infants. Després de consultar molts experts i testimonis es va concloure oficialment que «la causa de les explosions va ser obra dels terroristes» que varen segrestar l'escola l'1 de setembre de 2004, assegura el cap de la comissió, Alexandr Torshin, qui també és vicepresident del Consell de la Federació Russa (Senat). En una intervenció extraordinària davant de la cambra alta del Parlament rus, Torshin va remarcar que «un dels segrestadors, actuant d'acord al pla preliminar, va activar l'explosiu casolà col·locat al gimnàs de l'escola de Beslan».

Torshin recordà que «aquest episodi és utilitzat per aquells que volen culpar les autoritats federals de l'assalt de l'escola i els atribueixen la responsabilitat de l'explosió». «De fet, no hi hagué assalt. La tasca de les forces de seguretat era treure la gent de l'escola. No hi hagué cap preparatiu per a l'assalt, encara que, sens dubte, s'havia estudiat un esquema d'acció militar», digué.

Els familiars de les víctimes, algunes de les quals acusen les autoritats de «crim d'Estat», consideren que les forces de seguretat són les responsables de la matança per apostar des del principi per la força com a única solució. En resposta a la pregunta d'un senador, el cap de la comissió parlamentària va assenyalar que el comandament operatiu va establir negociacions amb els terroristes, però «els negociadors de l'altra part no estaven a l'altura». «Molts terroristes cercaven la mort. Les oportunitats que tenien els ostatges eren mínimes, però de tota manera es va aconseguir salvar la vida de 810 persones», assegurà.

Torshin va destacar que, al contrari del que denuncien els familiars, les forces de seguretat no disposaven d'informació sobre un possible atemptat terrorista a Beslan, localitat situada a la república caucàsica d'Osètia del Nord. La comissió va responsabilitzar directament de la matança el comandant de la guerrilla txetxena, Shamil Basáyev, que va reivindicar el segrest, i també el president de la Txetxènia independent Aslán Masjádov, ambdós abatuts posteriorment per les forces russes.

«El segrest va ser planificat molt temps abans que fos perpetrat pels capitosts de la clandestinitat terrorista. Existeixen moltes proves que confirmen que el segrest va ser preparat com un atemptat suïcida», va assenyalar. Torshin esmenta l'assassinada periodista Anna Politkóvskaya, que es va posar en contacte amb el representant a l'exili de la guerrilla, Ajmed Zakáyev, resident a Londres perquè intervingués davant dels terroristes, però aquest es va negar a col·laborar-hi.