Al Fatah i l'Hamàs acorden un alto el foc per posar fi a la violència a Gaza

Tot i la treva declarada, els enfrontaments entre les faccions palestines continuaven

Membres armats del grup Al Fatah es manifesten a Ramal·lah en suport del president palestí.

AgènciesPalma18/12/06 0:00

Els dos principals moviments palestins, el nacionalista Al Fatah i l'islàmic Hamàs, arribaren ahir a un acord per cessar els enfrontaments poc abans de concloure una jornada de greus actes de violència. Segons l'acord, ambdós moviments accediren a retirar els seus milicians dels carrers de Gaza i cessar les agressions gràcies a la mediació de dirigents de la Jihad Islàmica i del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.

L'acord inclou a més la cessació de les manifestacions i de la incitació a la violència pels mitjans de comunicació, i l'alliberament dels activistes segrestats pel moviment rival. Tot i l'acord, la violència continuava. També s'informà sobre la mort d'un agent de les forces de seguretat palestines i membre d'Al Fatah que havia estat segrestat per un grup de milicians a la ciutat de Gaza.

Els enfrontaments entre Hamàs i Al Fatah es repetiren durant tot el dia a la franja de Gaza, en particular al barri d'Ar Rimal, a l'oest de la ciutat de Gaza, al voltant del complex dels ministeris, que controla Hamàs, i de la seu del president palestí i dirigent d'Al Fatah, Mahmud Abbas. Una jove de 19 anys perdé la vida ahir en ser ferida pels trets efectuats pels milicians en aquesta zona.

El foc creuat entre palestins ha provocat el desallotjament dels ministeris d'Exteriors, Obres Públiques i Economia, dirigits per Hamàs. A més, les forces lleials al president Abu Mazen prengueren els d'Agricultura i Transport. Tanmateix, homes armats han disparat dues bombes de morter contra l'oficina d'Abu Mazen i deixen almenys cinc ferits de la guàrdia presidencial.

El ministre palestí d'afers estrangers, Mahmoud al-Zahar, un important líder d'Hamàs, arribà a afirmar que la presa dels seus ministeris per forces lleials al president representava un «cop militar».

Aquests greus incidents es produïen amb prou feines 24 hores després que el president palestí anunciàs la convocatòria d'eleccions anticipades, una decisió que s'ha topat amb el rebuig frontal de l'organització islàmica. El primer ministre, Ismail Haniya, va rebutjar els comicis i advertí que són «inconstitucionals».