Sense passar comptes amb la Justícia

L'exdictador, vist de cap a cap del món com el prototip del tirà, recollí les tempestes dels vents que sembrà, aclaparat per judicis en contra seu i per nombroses malalties.

Els qui el veneraven com el líder que salvà Xile del comunisme visqueren des d'octubre de 1998, quan fou detingut a Londres per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón, el viacrucis del deteriorament de la seva salut i d'una nova actitud de la Justícia xilena, que li costà la pèrdua dels seus escuts legals.

Un destí abans inimaginable per al general que passà 65 dels seus 91 anys en la vida militar, gairebé 25 com a comandant en cap de l'Exèrcit xilè, inclosos els seus 17 anys al capdavant d'un Govern dictatorial condemnat pel món sencer.

Augusto Pinochet encapçalà l'11 de setembre de 1973 el cop militar que va enderrocar el Govern del socialista Salvador Allende i que va trencar un segle d'estabilitat democràtica en un país que s'enorgullia dels seus militars, professionals i apolítics.

Per als seus incondicionals, fou l'home que salvà el país «del càncer marxista» i el forjador del model econòmic de lliure mercat amb el qual Xile va començar a sortir del subdesenvolupament.

Per als seus enemics, Pinochet fou qui trencà la democràcia a sang i foc i implantà una dictadura cruel, que va tenir la repressió com a únic argument per imposar-se als seus adversaris polítics, i l'ambició de poder de la qual no va conèixer límits.