L'OTAN no acorda un reforç d'efectius a Afganistan malgrat el rebrot taliban

La reunió de l'OTAN es va convocar a petició del comandant suprem aliat per a Europa, el general nord-americà James L. Jones, que la setmana passada va demanar reforços per afrontar la resistència taliban i reclamà als Vint-i-sis aportar un 15% més de forces per arribar al cent per cent de la capacitat operativa de la Aliança. James parlà d'un batalló de reserva que podria arribar als 1.000 efectius i un segon element de suport consistent en helicòpters de combat i avions. «S'han donat indicis positius en termes de generació de forces, però no s'han posat sobre la taula ofertes concretes», admeté el portaveu oficial de l'Aliança, James Appathurai, qui, això no obstant, assegurà que s'ha assolit un «nivell significatiu d'objectius» i que l'operació en curs «pot continuar sense necessitat de més tropes».

L'OTAN va assumir a finals de juliol el control de la seguretat del sud d'Afganistan, fins llavors sota comandament de la coalició internacional liderada per Estats Units. Els comandaments aliats confien que la reunió que realitzin el pròxim 21 de setembre a Nova York els ministres d'Exteriors de l'Aliança serveixi per concretar una mica més el reforç d'ISAF al sud d'Afganistan.

Mentrestant, continua la violència al país asiàtic. L'ISAF va abatre entre 20 i 30 milicians talibans en enfrontaments a tres pobles del districte de Caminar, a la província central de Ghazni, segons fonts oficials afganeses. Segons Fakuri, quatre dels morts no eren afganesos, digué el portaveu de la Governació provincial, Abdul Alí Fakuri. Per la seva part, el cap provincial de Policia, el general Tafseer Jan, assegurà que 27 talibans més resultaren ferits en els atacs. D'altra banda, l'OTAN informà ahir que els atacs suïcides han provocat 173 morts a Afganistan des del passat gener. Del total de morts, 151 eren civils afganesos, entre els quals hi ha nins, mentre que només 22 -el 12 per cent- eren militars de l'Aliança.