L'atac al poblat de Qana, al sud del Líban, és l'ofensiva d'Israel que ha deixat la major quantitat de morts a la guerra de 19 dies contra la guerrilla de l'Hezbol·là.
Mentre s'estenia una onada d'indignació a tot el Líban i el món àrab, diversos milers de manifestants corejaren «mort a Israel, mort a Estats Units» davant la seu de les Nacions Unides al centre de Beirut i alguns trencaren trencar els vidres de l'edifici i irromperen al seu interior.
La Policia, que subministrà dades sobre el total de víctimes, digué que els israelians bombardejaren Qana a les 01.30 hores, destruint un edifici de tres pisos en el soterrani del qual es refugiaven uns 63 libanesos desplaçats. Molts moriren mentre dormien. «Per què ataquen ninss de dos i tres anys i dones indefenses. Què han fet ells de dolent?», es demanava Mohamed Samai, els familiars del qual es trobaven entre les víctimes fatals.
Les televisions libaneses i àrabs mostraren diverses imatges de d'aquests nins que jeien inerts entre les runes, gairebé tots en pijama, ja que suposadament van ser sorpresos pels bombardeigs quan dormien.
«Filmeu això per als europeus i els americans. És això la civilització que ens porten?», cridava davant de la LBC un home amb una nina morta als seus braços.
«Això és una carnisseria, una carnisseria», cridaven unes dones del poble, situat a uns 20 quilòmetres de Tiro.
Refugi
Per justificar l'atac, el primer ministre d'Israel, Ehud Olmert, digué que els habitants de la localitat havien estat advertits amb fulls volants que havien d'abandonar Qana davant de la imminència dels bombardeigs, i al·legà que el poble és utilitzat com a base d'operacions de la milícia xiïta libanesa Hezbol·là.
Militars israelians digueren que no tenien coneixement de la presència de civils a l'edifici i que creien que havien apuntat contra un dels llocs des d'on en els últims dies s'ha llançat una gran quantitat de coets contra Israel.
Al tancament d'aquesta edició, Israel anunciava la suspensió dels bombardeigs contra el sud del Líban durant 48 hores, mentre s'investiga la massacre.
El primer ministre libanès, Fuad Siniora, en conèixer les notícies del bombardeig a Qana, donà per anul·lada la visita que la secretària d'Estat d'EUA, Condoleezza Rice, tenia previst realitzar al Líban.
«No hi ha possibilitat en aquest dia trist per a cap discussió que no sigui un alto el foc immediat i incondicional, així com una investigació internacional sobre les matances israelianes al Líban ja», va dir Siniora als periodistes.
La guerrilla de Hezbol·lah va assegurar que prendrà represàlies. «Aquesta matança horrible no quedarà sense resposta», va dir el grup combatiu.
Ahir mateix, el grup xiïta respongué amb el major llançament de coets sobre el nord d'Israel des del passat dia 12. Les sirenes d'alarma d'atac sonaren ahir amb freqüència en tot el nord israelià, on ciutats com Haifa (la tercera en importància d'aquest país), Kiriat Shmona, Acre, Naharia, o Rosh Pina, reberen l'impacte de 140 coets llançats per Hezbol·là que causaren set ferits lleus.
Els residents de Qana expressaren la seva pena i ràbia entre les runes de l'edifici destruït, mentre alguns furgaven amb les seves mans a les runes per rescatar els qui romanien encara allà.
Qana ja havia estat blanc d'atacs militars israelians que costaren la vida a molts de civils. L'abril de 1996 un atac d'Israel va deixar més de 100 civils morts a la seu del cos de pau de l'ONU al poble.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.