El subsecretari general de l'ONU per Afers Humanitaris, Jan Egeland, acusà Israel de «violar el dret humanitari» després de visitar ahir les barriades del sud de Beirut devastades pels bombardeigs israelians. «Es tracta de la destrucció de zones residencials, edifici per edifici (...) és una utilització de la força execessiva en una zona amb tants ciutadans», declarà. A la pregunta de si pot qualificar els atacs israelians que arrassaren la perifèria del sud de Beirut, Egeland digué que «són una violació del dret humanitari».
Egeland arribà ahir a Beirut, on avui farà una crida a favor de l'ajuda internacional urgent per mig milió de libanesos desplaçats arran de l'ofensiva israeliana, que començà el 12 de juliol després del segrest de dos soldats hebreus. «Israel ha d'aturar els bombardejos de civils i d'infraestructures al Líban i Hezbol·là ha d'aturar-se de llançar coets contra el nord d'Israel. En aquestes condicions podrem repartir l'ajuda humanitària. Israel i Hezbol·là han d'ajudar-nos a crear corredors humanitaris», declarà després d'una trobada amb el primer ministre libanès, Fuad Siniora.
La distribució de l'ajuda humanitària està obstaculitzada pels bombardejos d'Israel a les carreteres libaneses i la destrucció de ponts. Precisà que l'ONU «obtingué garanties d'Israel per facilitar l'obertura d'aquests corredors humanitaris tant marítims com terrestres».
Per altra banda, el ministre israelià de Defensa, Amir Peretz, es pronuncià ahir a favor d'una força internacional al sud de Líban, durant una trobada amb el ministre alemany de Relacions Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, segons una font oficial. «Vista la debilitat de l'exèrcit libanès, Israel està a favor del desplegament d'una força multinacional a condició que disposi d'un mandat reforçat», apuntà un responsable del Ministeri de Defensa. Peretz va subratllar que està disposat a acceptar aquesta «força, a condició que tingui poders reals», i va proposar que operi en el marc de l'OTAN. Així mateix, reiterà que la qüestió «dels dos soldats segrestats el 12 de juliol a la frontera amb Líban és central per resoldre la crisi».
Per altra costat, Peretz assegurà que Israel «no té cap intenció d'entaular una guerra amb Síria». El titular de Defensa digué a més que no va ser pressionat pel ministre alemany perquè el seu país posi una data sobre el final de les operacions al Líban.
La major part dels prop de 400 libanesos que han perdut la vida des que el passat 12 de juliol l'Exèrcit israelià llançàs una ofensiva militar contra el sud del Líban després del segrest per part de la milícia xiïta Hezbol·là de dos soldats israelians, pertanyia al sector civil, segons denuncia un informe de la Universitat d'Atlanta. Recorda que l'assassinat de civils en un conflicte armat no és un acte d'autodefensa i que la destrossa de la infraestructura d'un país no és una mesura vàlida per a la comunitat internacional, assegura el grup d'estudis. «Ignorant la legislació internacional i la Convenció de Ginebra de 1949, l'Exèrcit israelià continua bombardejant àrees civils a Líban mentre els seus atacs es dirigeixen en exclusiva contra bases d'Hezbol·là», assegura el grup.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.