Bush: 'Necessitam que Síria obligui Hezbol·là a aturar tota aquesta merda'

Així mateix, el president nord-americà digué a Blair, amb la boca plena amb una pasta greixosa, que tenia ganes de dir al secretari general de l'ONU, Kofi Annan, que telefonàs al president sirià, Hafez Assad perquè «prengués cartes en l'assumpte». Així mateix, va insinuar que la secretària d'Estat, Condoleezza Rice, podria viatjar a la regió pròximament.

Aquestes declaracions varen tenir lloc durant una sessió fotogràfica. Els líders evidentment no sabien que un micròfon obert estava recollint les seves converses. Fins que Blair se n'adonà i tanca el micro. Bush va xerrar amb altres caps d'Estat o de Govern, i els seus comentaris espontanis varen incloure des de temes seriosos com l'escalada de violència al Pròxim Orient fins a assumptes banals com la seva preferència per la Coca-Cola light. Blair, els comentaris del qual no foren captats amb tanta claredat, aparentment insistia sobre la necessitat d'enviar una força de pau a la regió.

Bush manifestà a més la seva sorpresa pel fet d'alguns dels dirigents que l'acompanyen tardarien gairebé vuit hores a arribar als seus països, més o menys el mateix que emprarà el seu «Air Force One» per portar-lo de tornada a Washington.

«Tu, vuit hores? Jo també. Rússia és un país gran i el teu és un país gran», afirmà en un moment, mentre li demanà a un cambrer una coca-cola light. «Li durà vuit hores tornar a casa. Rússia és gran, la Xina també. Sí, Blair, què fas? Ja te'n vas?». Bush agraí a Blair un jersei que li regalà el primer ministre britànic i demanà en to de broma si l'havia escollit ell en persona. «Per suposat», respongué Blair amb una riallota.

El president nord-americà, que sempre dóna molta importància al seu horari, també li traslladà a Putin: «Hem de continuar. He d'anar-me'n a les 2.15. Volen que me'n vagi per alleugerir la càrrega a les seves forces de seguretat».