Guerra oberta

El Consell de Seguretat de Nacions Unides convocà una reunió urgent dels seus membres per a avui a fi de tractar l'escalada de violència entre Israel i el Líban. Les guerrilles d'Hezbol·là llançaren almenys 70 coets contra el nord d'Israel, en el pitjor bombardeig de la dècada. Una dona morír i 42 persones resultaren ferides com a conseqüència dels míssils. Les autoritats ordenaren als habitants del nord que acudissin a refugis contra les bombes.

Es tracta dels pitjors incidents de violència entre Israel i el Líban des de 1996, quan tropes israelianes encara ocupaven part del sud d'aquest país. Les agressions coincideixen a més amb una gran ofensiva israeliana a la franja de Gaza, per tractar d'alliberar un soldat capturat per milícies palestines i acabar amb els atacs amb coets que es llancen des d'allà contra Israel.

Més de 50 civils han mort en els permanents atacs aeris al sud del Líban, que a més han deixat 10 ferits, assenyalaren fonts de seguretat. Deu membres d'una família van morir al llogaret de Dweir i set membres d'una altra van morir a Baflay. També va morir un soldat libanès. El ministre d'Informació, Ghazi al-Aridi, digué després d'una reunió d'emergència de gabinet que el Líban desitjava un alto el foc complet i acabar amb «aquesta agressió de final incert de part d'Israel».

Aeronaus israelianes bombardejaren les pistes de l'aeroport internacional de Beirut i desviaren els vols cap a Xipre. Posteriorment, aeronaus israelianes atacaren dues bases aèries militars. Un funcionari israelià d'alt rang digué que el bloqueig aeri i marítim es mantindria durant el que seria una ofensiva prolongada contra les guerrilles d'Hezbol·là al Líban. Naus de l'armada israeliana que imposen el bloqueig desviaren tres vaixells que portaven combustible cap a Beirut.

Tres instal·lacions de la cadena de televisió Al-Manar d'Hezbol·là a Beirut foren atacades per helicòpters israelians. Una persona morí i 10 van resultar ferides. Els turistes fugiren del Líban cap a Síria, actualment l'única connexió del país amb el món. Funcionaris libanesos a l'encreuament fronterer Masnaa van dir que almenys 15.000 vehicles estrangers registrats travessaren cap a Síria.

Israel ha rebutjat les exigències d'Hezbol·là per alliberar presoners àrabs a canvi dels soldats segrestats, identificats per l'Exèrcit israelià com Ehud Goldwasser, de 31 anys, i Eldad Regev, de 26, però diu que tem que els soldats puguin ser portats en secret a Iran. «Aquestes preocupacions tenen fonaments», va dir el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors israelià, Mark Regev.

Iran rebutjà la idea tot d'una. Hamid Reza Asefi, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, digué que Israel «estava dient dois» a causa del seu aïllament i tensions internes. Hezbol·là amenaçà de bombardejar Haifa, la tercera ciutat més gran d'Israel, si Beirut o els seus suburbis del sud eren atacats. Israel digué que un coet havia caigut a la ciutat, però un portaveu del grup armat negà haver llançat el míssil. Per contra, l'Exèrcit israelià assegura que les seves investigacions balístiques han determinat que els coets caiguts a Haifa provenen del grup armat.