Morales, que ahir es trobava al Parlament europeu, diu que Bolívia «no expulsa ningú».

TW
0

El termini de l'Executiu de La Paz està estipulat en un dels articles d'un decret suprem promulgat ahir matí pel vicepresident bolivià, Àlvaro García Linera.

Després de firmar el document, García Linera, que exerceix de president interí en absència d'Evo Morales -de gira per Europa-, assegurà en un discurs que hi «haurà una intervenció en aquests fons de pensions si no compleixen en tres dies el decret, així de clar».

El vicepresident es referia a les dues Administradores de Fons de Pensions (AFP) que a Bolívia gestionen des de 1997 un dipòsit denominat Fons de Capitalització Col·lectiva (FCC).

Aquest fons està compost de les accions que els ciutadans bolivians posseeixen en deu firmes mixtes que varen sorgir de la privatització parcial de cinc empreses estatals en la dècada passada.

Entre les firmes mixtes es troben Andina, subsidiària de la hispano-argentina Repsol YPF; Transredes, de la nord-americana Enron i l'anglo-holandesa Shell, i Chaco, del grup britànic British Petroleum, resultants del desmembrament de Jaciments Petroliers Fiscals Bolivians.

Una de les AFP és «Previsión», filial de l'espanyol Banc Bilbao Vizcaya i Argentaria (BBVA), i l'altra «Futur», del suís Zurich Financial Service.

Malgrat l'espectacularitat de l'anunci, el decret dictat pel Govern bolivià és simplement l'adequació legal al que promulgà fa dues setmanes per nacionalitzar el sector petrolier.

El representant de Zúrich a Bolívia, Gonzalo Bedoya, posà en dubte la transferència d'accions. Per la seva banda, el BBVA s'ha mostrat disposat a lliurar a l'Estat bolivià les accions que gestiona de les empreses petrolieres nacionalitzades pel Govern de Morales i cancel·lar alhora les obligacions assumides en matèria de pensions a Bolívia a través del Bonosol, segons fonts de l'entitat financera a Madrid.