L'exalt funcionari de la Casa Blanca Lewis «Scooter» Libby assegura que el president d'EUA, George W. Bush, va autoritzar la filtració d'informació confidencial sobre l'Iraq, segons documents judicials difosos ahir.
Libby és un dels principals protagonistes de l'anomenat «cas Plame», que va arrencar després que el columnista Robert Novak publicàs el nom d'una espia de la CIA, Valerie Plame, en una suposada «revenja» de la Casa Blanca.
Plame és l'esposa de Joe Wilson, un exambaixador dels Estats Units que havia estat molt crític amb els motius esgrimits pel Govern d'EUA per anar a la guerra amb Iraq.
La filtració del nom de Plame va costar el càrrec a Libby, qui va ser, fins octubre de l'any passat, el cap de Gabinet del vicepresident d'EUA, Dick Cheney. Un jurat investigador va acusar l'octubre Libby de cinc càrrecs per obstrucció a la justícia, perjuri i fals testimoni.
Segons els documents difosos ahir, Libby va assegurar davant del jurat que Cheney li va dir que divulgàs informació confidencial sobre Iraq i Bush va autoritzar la decisió. Segons els esmentats documents, el vistiplau del llogater de la Casa Blanca va portar Libby a mantenir una conversa amb la reportera del diari The New York Times, Judith Miller.
Miller no va arribar a publicar cap article sobre l'enrevesada saga Plame però, fins i tot així, va passar diverses setmanes a la presó per la seva negativa a testificar sobre les seves fonts confidencials.
La informació divulgada fins ara no especifica, exactament, quin tipus d'informació va difondre Libby, encara que als esmentats documents judicials no hi ha res que indiqui que Bush o Cheney diguessin a Libby que filtràs el nom de Plame. El que sí demostren els documents difosos ahir és que la Casa Blanca va utilitzar Libby com una espècie de proveïdor secret d'informació als periodistes sobre la informació d'intel·ligència que va precedir a la guerra a Iraq.
D'altre costat, 18 persones van morir i unes altres 58 van resultar ferides ahir en atemptats i atacs registrats en diferents àrees d'Iraq, varen informar fonts de seguretat locals. El més mortífer de tots va ser l'explosió d'un cotxe bomba a l'entrada d'un cementiri a la ciutat de Nayaf, a uns 190 quilòmetres al sud de Bagdad, que va deixar almenys deu morts i 39 ferits de diversa gravetat. El cotxe carregat d'explosius esclatà en un aparcament ubicat entre el cementiri de Wadi Esalam i el mausoleu de l'Imam Ali Abu Taleb.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.