El secretari de Defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, considera que «donar l'esquena a l'Iraq de postguerra» i retirar les tropes «seria l'equivalent modern de tornar l'Alemanya de postguerra als nazis».
«Seria una desgràcia tan gran com si demanàssim a les nacions alliberades d'Europa de l'Est que tornassin a la dominació soviètica perquè era massa dur, o perquè no tenim la paciència necessària per treballar amb ells mentre construïen uns països lliures», afirma en un article publicat a The Washington Post amb motiu del tercer aniversari de la invasió dels Estats Units i britànica de l'Iraq, la matinada del 20 de març de 2003.
El cap del Pentàgon rebat a l'article els arguments dels que proposen la retirada dient que «el temps va en contra nostra» o que «la moral està baixa» i sosté que aquestes frases reflecteixen, per contra, la situació de l'enemic.
En el seu text, Rumsfeld afirma que hi ha qui «mai no estarà convençut» que la «causa iraquiana» val la pena malgrat els seus costs, però afegeix que «qualsevol que miri amb realisme el món d'avui, només pot arribar a una conclusió: ara és el temps de la determinació, no de la retirada».
El cap del Pentàgon rebutja la interpretació que la situació a l'Iraq està cada vegada més deteriorada i argumenta que en tres anys el país ha passat «de suportar una brutal dictadura a elegir un govern provisional, a ratificar una nova constitució escrita per iraquians i a elegir un govern permanent».
Rumsfeld valora a més que la participació dels sunnites en el procés polític és cada vegada major i que, encara que «els terroristes estan decidits a llançar llenya al foc de la tensió religiosa i intenten encendre l'espurna d'una guerra civil», «la gran majoria dels iraquians vol que el seu país continuï unit i lliure de conflictes ètnics».
Així ho confirma, argumenta, el fet que durant la violència desencadenada el mes passat per l'atemptat contra la mesquita xiïta de Samarra, que va deixar més de cent morts, «líders de diversos partits polítics i grups religiosos varen condemnar la violència i varen demanar calma».
Així les coses, el cap del Pentàgon destaca a més la creixent autonomia del nou Exèrcit iraquià i detalla que un centenar de batallons participa en les operacions, dels quals 49 controlen completament la seva zona.
El 75 per cent de les operacions actuals, afegeix, inclouen participació iraquiana i la meitat són planejades i exercides íntegrament per iraquians. Van ser les tropes iraquianes i no les nord-americanes, prossegueix, les que van aconseguir contenir la violència.
El dirigent nord-americà assegura que «la gran majoria del poble iraquià vol que la coalició tingui èxit», i «no volen que guanyin els extremistes», i «estan arriscant les seves vides tots els dies per donar seguretat al seu país». En la seva opinió, descriure la situació d'Iraq com a «molt perillosa» o «preocupant» només és vàlid des del punt de vista dels terroristes, que haurien «de descriure així la seva pròpia situació».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.