L'expresident iugoslau Slobodan Milosevic, de 64 anys, morí ahir en el seu llit de la presó per causes que es desconeixen, segons anuncià ahir el Tribunal Penal Internacional (TPI) per a l'ex-Iugoslàvia de La Haia, on era jutjat des de feia més de quatre anys per crims de guerra, contra la humanitat i genocidi.
«Avui (...) Slobodan Milosevic fou trobat sense vida en el llit de la seva cel·la del centre de detenció de les Nacions Unides a Scheveningen», un barri de La Haia, anuncià el TPI, que espera concloure enguany el judici d'aquest home clau en les guerres dels Balcans dels anys 90. De moment, no s'han donat a conèixer les causes del decés.
Steven Kay, un dels advocats d'ofici de Milosevic, declarà a la BBC World que el seu client no preveia llevar-se la vida. «Fa unes setmanes, me digué que no tenia intenció de treure's la vida, treballava amb afany en la seva defensa, i estava decidit (...) a lluitar pel seu judici», digué. Tot i això, Milosevic patia problemes cardiovasculars i d'hipertensió.
El tribunal per a l'ex Iugoslàvia rebutjà a finals de febrer una demanda de llibertat provisional perquè fos sotmès a cuidats mèdics a Rússia. El germà de Milosevic ha acusat el TPI de la seva mort.
El Tribunal es troba al centre de les crítiques, ja que amb Milosevic són ja quatre els detinguts morts en presó mentre eren jutjats. Dilluns se suïcidà l'excap dels serbis de Croàcia Milan Babic; el juny de 1998 es va treure la vida Slavko Dokmanovic, també serbocroata, i l'agost d'aquest any morí de mort natural Milan Kovacevic, un serbobosnià.
El judici de Milosevic, acusat de crims de guerra, contra la humanitat i genocidi per la seva responsabilitat a les guerres de Croàcia i Bòsnia (1991-95), i Kosovo (1998-99), fou interromput diverses vegades per raons de salut des del seu inici el 12 de febrer de 2002.
Entre les més de 60 acusacions, figurava la de genocidi per la seva presumpta responsabilitat en la matança de 8.000 joves i homes musulmans refugiats a l'enclavament de Srebrenica el 1995. Després de conèixer-se la seva mort, mares i viudes dels musulmans morts a Srebenica lamentaren que se n'hagi anat sense ser condemnat.
La fiscal del TPI, Carla Del Ponte, digué «lamentar profundament« la seva mort «ja que ens apropàvem al final del judici, previst per a inicis de l'estiu». Nombrosos dirigents internacionals també lamentaren que Milosevic hagi mort abans que la justícia internacional dictàs el seu veredicte. També desitgen que la desaparició de Milosevic ajudi Sèrbia i els Balcans a passar la pàgina d'anys de conflictes i divisions.
Milosevic, nascut a Pozarevac (est de Sèrbia) el 20 d'agost de 1941, era fill d'un teòleg ortodox d'origen montenegrí i d'una comunista. Ambdós se suïcidaren. Va pujar a poc a poc els esglaons de la nomenclatura fins a arribar el 1986 al lloc de president del Partit Comunista de Sèrbia. Aprofitant el debilitament del poder federal, inicià una vertadera croada a favor de la unió de tots els serbis, fins a convertir-se en president de Sèrbia el 1990.
Malgrat que a Occident era considerat com el principal responsable de les guerres que seguiren al desmantellament de Iugoslàvia en 1991-1992, s'imposà el 1995 com a únic interlocutor, per part sèrbia, capaç de negociar els acords de pau de Dayton (Estats Units) sobre Bòsnia i Hercegovina.
El 1997 va canviar el seu lloc de president de Sèrbia contra el de president de la República Federal de Iugoslàvia (RFY, Sèrbia i Montenegro). La seva política de repressió sangonosa a Kosovo dugué el març de 1999 a la intervenció de les forces aèries de l'OTAN a la RFY. Un alçament popular l'expulsà del poder el 5 d'octubre de 2000 i fou detingut l'1 d'abril de 2001.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.