Chirac no exclou les armes nuclears contra atacs terroristes

Vol incloure la defensa dels aliats en els «interessos vitals» nacionals

TW
0

El president de França, Jacques Chirac, digué ahir que el seu país podria respondre amb armes nuclears a estats que utilitzin el terrorisme o armes de destrucció massiva en contra seva, alhora que plantejà incloure els subministraments estratègics i la defensa dels aliats en els «interessos vitals» nacionals.

Si bé la dissuasió nuclear «no està destinada a dissuadir terroristes fanàtics», «els dirigents d'estats que recorreguessin a mitjans terroristes contra nosaltres» o que pensassin a utilitzar «armes de destrucció massiva» han de saber que s'exposarien a «una resposta ferma i adaptada», que pot ser «convencional» però també d'«una altra naturalesa», va advertir.

En el seu discurs sobre la doctrina nuclear francesa en una visita a la base de submarins estratègics a Ile Longue (el nord-oest de França), el president afirmà que «davant les inquietuds del present i les incerteses del futur, la dissuasió nuclear continua sent la garantia fonamental de la nostra seguretat». «Ens dóna igualmente (...) el poder de ser amos de les nostres accions, de la nostra política» i del manteniment «dels nostres valors democràtics», declarà.

El president, d'altra banda, plantejà ampliar als subministraments estratègics de França i a la defensa dels seus aliats la gamma dels «interessos vitals» protegits per la dissuasió nuclear gal·la. «La integritat del nostre territori, la protecció de la població, el lliure exercici de la sobirania nacional constituiran sempre el cor dels nostres interessos vitals, però no es limiten a això», explicà el president.

Chirac assenyalà que «la percepció d'aquests interessos evoluciona al ritme del món, marcat per la interdependència creixent dels països europeus i la globalització». Per exemple -afegí-, «la garantia dels nostres subministraments estratègics i la defensa de països aliats són interessos que convé protegir».

Chirac indicà que li correspondria al cap d'Estat «apreciar l'amplitud i les conseqüències potencials d'una agressió, una amenaça o un xantatge insuportables» contra aquests interessos, una anàlisi que podria dur-lo a considerar que formen part «dels nostres interessos vitals».