L'OMC firma un acord de mínims i deixa per al futur els temes conflictius

El nou marc suposa avanços per a la liberalització del comerç mundial, però no inclou tots els punts marcats en l'Acord de Doha de 2001, centrat principalment a facilitar l'accés als mercats de països menys desenvolupats.

Aquest acord ha salvat l'organització mundial d'un nou fracàs en la negociació de la Ronda de Doha, com el que va tenir lloc a la Cimera de Cancun el 2002 a causa de l'enfrontament entre els països en desenvolupament -agrupats en el G-20 i liderats per Brasil, Índia i Xina- i els països rics.

El text final posa com a data final per a l'eliminació dels subsidis a l'exportació de productes agrícoles l'any 2013, i demana als governs dels països rics, inclosa la Unió Europea, una acceleració de les retallades de barreres comercials en tots els sectors.

Els països en desenvolupament i els menys afavorits havien pressionat la Unió Europea perquè eliminàs els subsidis a l'exportació el 2010, mentre que l'Executiu comunitari, que finalment aconseguí allargar-ne el termini a 2013, es resistia a centrar les negociacions en matèria agrícola per vincular les concessions de la UE en aquest sector a les cessions de països en desenvolupament en altres àmbits.

Sense xifres clares
Tanmateix, deixa per a més endavant l'establiment de fórmules per a la reducció d'aranzels en diversos àmbits, que haurà de ser resolt abans del 30 d'abril de 2006 perquè l'objectiu pugui entrar en vigor a finals de pròxim any, tal com estava previst en l'acord de Doha.

Els delegats de l'OMC no arribaren a un acord sobre quina serà la ubicació i la data de la pròxima Cimera Ministerial, en la qual es tornaran a reunir tots els membres per solucionar aquests temes conflictius.