La Conferència de l'ONU dóna vida al Protocol de Kyoto i estén ponts amb EUA

«Ja acabam la nostra marató de Montreal, encara que el camí per recórrer és llarg. Reconciliarem la humanitat amb aquest planeta», digué el ministre canadenc de Medi Ambient, Stephane Dion, en donar per conclosa la conferència.

La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) tenia la missió d'establir les accions per limitar les emissions de gasos de combustibles fòssils, que segons els científics són responsables de l'escalfament global que afecta el fràgil sistema climàtic de la Terra. Després de negociacions en ocasions dures, els membres del Protocol de Kyoto acordaren iniciar el diàleg sobre les accions per detenir les emissions més enllà de 2012, quan expiri l'actual «període de compromís» del tractat.

Aquest «diàleg» ha de permetre el llançament d'una «acció de cooperació a llarg termini per enfrontar l'escalfament climàtic», assenyala el text de l'acord. El document apunta tanmateix que aquest «diàleg (...) no portarà a cap negociació susceptible de conduir a nous compromisos de reducció o producció de gasos amb efecte hivernacle».

El resultat de la conferència, que mobilitzà prop de 10.000 persones durant dues setmanes i uns cent ministres de medi ambient des de dimecres, fou una important mostra de suport a un tractat que ha estat en problemes des de març del 2001, quan no va ser ratificat per Estats Units, el país més contaminant del món.

La presidència canadenca, amb el suport dels europeus, aconseguí ahir integrar Estats Units al llançament d'un diàleg no vinculant sobre les futures accions a prendre, fet que va deixar la porta oberta a països emergents com la Xina o l'Índia, les emissions de gasos contaminants dels quals van en augment a causa del seu accelerat creixement econòmic. «Si no feim res més del que feim avui, les emissions hauran augmentat un 50% el 2030, quan les hauríem d'haver disminuït». Les organitzacions mediambientals saludaren l'«històric acord», que «mostra clarament que el futur rau en tecnologies més netes».