Els sunnites demanen el vot en contra de la Constitució perquè «dividirà» l'Iraq

«Aquesta Constitució té al seu interior els gèrmens per a la divisió de l'Iraq, per a la pèrdua de la seva identitat àrab i per a l'espoliació de les seves riqueses nacionals», afirma el comunicat emès al final de la reunió mantinguda a la mesquita Umm Al Qora.

Encara que la decisió adoptada pels líders sunnites era l'esperada, ahir es féu oficial després d'una reunió de diverses hores en una cèntrica mesquita de Bagdad, i en presència de representants de 21 agrupacions de la comunitat àrab sunnita. La nota afegeix que el poble iraquià ha «d'oposar-se per tots els mitjans legítims» a l'esborrany de la Constitució proposat pel Parlament, dominat per xiïtes i per kurds.

«No som contraris al federalisme, però volem que el federalisme sigui similar al que s'aplica en Europa o als Estats Units», explicà Abdelkarim Al Hani, un dels portaveus de la Conferència Iraquiana per al Diàleg, un grup d'organitzacions sunnites. Al Hani comentà que «no és raonable que les províncies que gaudeixen d'un règim federal tinguin més poder que el Govern central».

Entre els presents a la reunió, hi destacaven el Consell d'Ulemes, el principal grup religiós àrab sunnita, el Partit Islàmic de l'Iraq i el Consell de Diàleg Nacional. L'esborrany de la nova Carta Magna estableix que el sud, predominantment xiïta, i al nord, de majoria kurda, les zones on es concentra el petroli iraquià, gaudiran d'un alt grau d'autonomia, cosa a la qual sempre s'han oposat els àrabs sunnites.

La petició dels líders àrabs d'aquesta confessió suposa, tot i ser l'esperada, un cop dur per als EUA i per al seu principal aliat, la Gran Bretanya, que pressionaren perquè l'esborrany constitucional vegi la llum i que encara cerquen aliats en aquest sentit. La decisió dels representants de la comunitat àrab sunnita s'anuncià minuts abans que el ministre d'Interior, Bayan Jaber, explicàs el pla de seguretat dissenyat per al referèndum. El Ministeri tancarà diversos dies les fronteres.