Comença a Perú el judici contra el cap històric de «Sendero Luminoso»

TW
0

El judici al líder històric de «Sendero Luminoso», Abimael Guzmán, que començà ahir a Perú, permetrà contrastar els dos retrats que el defineixen: el de revolucionari de 'línia dura' o el d'«aburgesat i covard», que li dóna el seu exlloctinent també processat, Oscar Ramírez.

Ambdós es veuran les cares novament com a acusats en el judici i, malgrat que no se saluden i s'ignoren mútuament, periodistes i jutges esperen amb expectativa el testimoni de Ramírez sobre el seu líder, que pot deslligar espurnes.

La personalitat de Guzmán fou un misteri conreat durant dècades. Va viure en la clandestinitat i l'única cosa que se sabia era que es tractava d'un professor de Filosofia que botà a la fama el 1980 per reivindicar Mao, després d'iniciar una «guerra del camp a la ciutat» per instaurar als Andes una «república popular de nova democràcia».

La seva aventura durà dues dècades (1980-2000) i derivà en el més cruent conflicte de la història contemporània peruana, amb prop de 70.000 morts i atrocitats imputades a Sendero Luminoso i les forces armades.

Els seus mètodes per captar adeptes consistiren a arrasar poblacions, la qual cosa li va valer comparacions amb els seus parents maoistes del Khmer Vermell de Cambodja, que provocaren entre 1975 i 1979 un genocidi en aquest país asiàtic. Però aquella imatge d'«implacable» contra els seus enemics fou posada en dubte el maig passat pel seu lloctinent Ramírez. «Camarada Feliciano» el titllà de «covard» i el culpà de la derrota de la guerrilla.

Els fiscals acusen Guzmán de terrorimse agravat i homicidi qualificat i li demanen cadena perpètua i el pagament d'una reparació civil d'uns 3.000 milions de soles, equivalent a uns 906,3 milions de dòlars.