El canceller Gerhard Schroeder anuncià en campanya que ajudarà els EUA.

TW
0

Els preus del petroli varen caure més de 2,0 dòlars ahir a causa que Europa alliberarà un milió de barrils diaris de benzina de les seves reserves d'emergència per alleugerir la crisi energètica que amenaça els Estats Units. Els tancs d'emmagatzematge s'han buidat en el major consumidor del món, després que l'huracà Katrina sacsejàs dilluns el nucli del golf de Mèxic i retallà la producció de benzina un milió de barrils per dia (bpd).

Europa actualment té previst enviar més de 30 embarcaments de benzina cap Estats Units. Els preus de la benzina, que han liderat els guanys del mercat a causa que es tem que baixin encara més els nivells dels inventaris, varen tancar amb una baixa de 23,40 centaus a 2,175 dòlars per galó.

Mentre la crisi s'aguditzava ahir, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) anuncià que els seus membres alliberaran dos milions de bpd de cru durant un període de 30 dies per ajudar a alleugerir l'escassedat en els subministraments. Refineries fora d'Estats Units, especialment a Europa, subministraran voltant de la meitat d'aquest volum, mentre que la resta vindrà de la Reserva Estratègica de Petroli d'Estats Units.

El cru dels Estats Units tancà amb una baixa d'1,90 dòlars a 66,90 dòlars per barril, mentre que el cru Brent va retrocedir 2,62 dòlars a 65,10 dòlars per barril. «Òbviament hi ha bones notícies per als consumidors. El mercat hauria d'alleugerir-se i els preus haurien de reaccionar com correspon», digué Michael Wittner, cap d'investigacions energètiques a Calyon.

El president George W. Bush advertí als detallistes sobre l'especulació en els preus i demanà als nord-americans conservar combustible. Washington va prestar cru de la seva reserva estratègica, suavitzà algunes regulacions ambientals imposades als combustibles de motor i va suspendre una llei naviliera per permetre un millor flux de petroli.