Ahmadinejad assoleix la presidència iraniana gràcies a un missatge radical

El nou president promet convertir l'Iran en un país «modern, avançat, poderós i islàmic»

Mahmud Ahmadinejad mostra el dit tintat després de votar.

TW
0

L'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad s'ha convertit en el nou president de la República Islàmica d'Iran després de la seva victòria en la segona volta de les eleccions presidencials iranianes, celebrada divendres. Per a això, el batle de Teheran, un enginyer d'origen humil i amb una dilatada carrera política en l'àmbit regional i local, ha comptat amb el suport dels sectors rurals del país i de les classes més desfavorides de la capital, atrets pel seu missatge populista i per la seva defensa dels valors islàmics i de la revolució. Per al seu partit, Progressistes de l'Iran Islàmic (PII), la de divendres suposa la seva tercera victòria electoral consecutiva, després dels últims comicis municipals i parlamentaris.

Segons els resultats definitius de les eleccions, que tingueren una alta participació que obligà a prorrogar fins a quatre hores el tancament dels col·legis electorals, Ahmadinejad obtingué un 61,6 per cent de vots, davant el 35,9 per cent que aconseguí el seu rival, l'islamista «moderat» i expresident (1989-1997) Hashemi Rafsanyani. En la seva primera declaració pública després de la seva victòria, feta ahir matí davant de les cadenes de ràdio i televisió públiques, el nou president anuncià que intentarà fer de l'Iran un model de «societat moderna, avançada, poderosa i islàmica». «Convertim la competència en amistat. Tots som una nació i una gran família», afegí.

Ahmadinejad nasqué el 1956 a la ciutat de Garmsar, a prop de Teheran, però cresqué i s'educà a la capital de l'Iran. És el quart fill de set germans d'una família de classe humil, el pare de la qual treballava com a ferrer. En els anys setanta, abans de la victòria de la Revolució islàmica, Ahmadinejad participà activament en els comitès estudiantils polítics i religiosos, des dels quals s'introduí en la lluita política i col·laborà en l'elaboració i el repartiment de propaganda contra el sha Mohamed Reza Pahlevi.

El nou mandatari iranià compta amb un dilatat historial polític. El seu primer gran moment li arribà el 1993, quan fou elegit governador de l'acabada de fundar província d'Ardabil, en la qual dugué a terme una sèrie de reformes econòmiques que li valgueren un ampli reconeixement a tot el país. Una de les activitats més valorades durant el seu govern a Ardabil va ser la reconstrucció de 7.500 llars destruïdes per un terratrèmol.

D'altra banda, el candidat perdedor en la segona volta de les presidencials iranianes, Akbar Hachemi Rafsandjani, atacà air de manera virulenta una important institució del règim islàmic que empraren els «doblers del poble» per desprestigiar-lo a ell i a la seva família.

En una «carta als iranians» donada a conèixer per l'agència Isna, l'expresident denuncia els «que per debilitar un rival decidiren debilitar la revolució (...) i els que gastaren milers de rials del poble per desprestigiar-me a mi».