Moscou, a punt de patir un col·lapse per la major apagada de la seva història

El primer afectat fou el mateix president rus, Vladimir Putin, que hagué d'ajornar el seu viatge a Rostov, al sud de Rússia, i que reconegué que l'equip l'avaria del qual originà la desconnexió en cadena del Sistema Energètic Central (SEC) data de 1966.

Entorn de les 11.00 del matí, gran part dels districtes de Moscou quedaren sense electricitat, amb el transport públic paralitzat i fins i tot amb el comandament de les Forces Espacials afectat per la major apagada de la història de Moscou. Les regions de Tula i Kaluga, situades al sud de la capital, també patiren apagades generalitzades.

Segons la versió oficial, la seqüència començà en cremar-se dimarts a la nit un transformador d'una de les subestacions elèctriques del SEC que proveeixen Moscou, ciutat de 12 milions d'habitants, i les regions veïnes. El canvi de tensió a causa de l'avaria provocà, al seu torn, la desconnexió dels equips de la seva xarxa i, davant de l'amenaça d'una sobrecàrrega de les línies, el sistema automàtic de protecció posà fora de servei altres subestacions.

Putin responsabilitzà de l'avaria els dirigents del consorci elèctric Sistemes Energètics Units (SEU). «S'ha de dedicar no només als problemes globals de la política de la companyia i de les seves reformes, sinó també fer atenció a la seva activitat quotidiana», recalcà Putin.

Encara que fonts de SEU no descartaren la possibilitat d'un atemptat terrorista com el detonant de l'avaria, el ministre d'Energia, Víctor Khristenko, sí la rebutjà i afirmà que «no es detectaren empremtes d'ingerència» a la subestació sinistrada.