Condoleeza Rice visita per sorpresa Iraq per veure's amb líders kurds i el Govern

Rice féu una crida a la calma i digué que confiava en el nou gabinet, malgrat la fragilitat mostrada. «Òbviament és una qüestió de seguretat», afirmà a propòsit de la seva decisió de visitar el país. «Volia i desitjava anar a l'Iraq en el moment adequat, i el moment adequat és quan els iraquians han tingut un nou gabinet», assegurà la cap de la diplomàcia d'Estats Units des del nord-est d'Iraq, on es reuní amb el líder del Partit Democràtic, el kurd Massoud Barzani.

A més de l'encontre amb aquest i altres líders kurds, Rice es reuní amb el primer ministre, Ibrahim al Jaafari, i amb el viceprimer ministre, Ahmed Chalabi, per tractar, segons digué, alguns assumptes que inclouen l'elaboració d'una Constitució i el reforç de la seguretat i infraestructures del país.

La dirigent EUA fixà per a agost la redacció d'una Constitució federal «per als iraquians, no per als nord-americans», però els continus esculls polítics i el deteriorament de la seguretat a Bagdad compliquen el procés. «Les coses no es fan de la nit al dia», assenyalà en presència d'Al Jaafari.

La d'ahir és la primera visita de Rice a l'Iraq al seu càrrec actual, malgrat ser un dels arquitectes de la invasió durant el primer mandat del president George W. Bush, quan exercia de consellera de seguretat. El Dia d'Acció de Gràcies de 2003 ja acompanyà Bush en una visita sorpresa al país ocupat.

La visita de la secretària d'Estat coincideix amb el final de l'operació 'Matador' contra la insurgencia a la frontera siriana, la més dura desenvolupada per l'Exèrcit EUA des del setge a Faluja.

Igual com als dies precedents, ahir es repetiren les notícies d'accions violentes, com la de la troballa de 24 cadàvers cosits a trets a Bagdad i a Latifija. Rice reconegué la «gran violència» de la insurgència, però sostingué tenir una solució per combatre-la: «No només es pot vèncer militarment, sinó amb una alternativa política poderosa».

En menys d'un mes, des del 28 d'abril, els atacs dels armats provocaren almenys 430 morts.