Bush ret homenatge a Margraten als soldats caiguts a la II Guerra Mundial

«En aquest tranquil matí de maig, commemoram una gran victòria de la llibertat», afirmà Bush en el tercer cementiri més gran d'Europa per als caiguts durant la guerra, situat a Margraten. «Les milers de creus i estrelles de David, de marbre blanc, representen el preu terrible que vàrem pagar per aquella victòria», afegí al bell mig d'un cementiri pioner en el programa d'adopció de tombes, ja que els holandesos es comprometeren, al 1946, a tenir cura d'una tomba d'un soldat caigut.

En el 60è aniversari de la firma de l'armistici de Berlín, que posà fi a la guerra a Europa el maig del 1945, Bush arribà al cementiri nord-americà als Països Baixos, on estan enterrats 8.301 soldats nord-americans.

Bush i la reina Beatriu d'Holanda col·locaren ofrenes de flors al cementiri, on ressonà un clarí com a símbol de dol i un avió militar féu un vol rasant.

«El nostre deute de gratitud és massa gran per expressar-la amb paraules. Ells ens van donar el regal més preuat, la llibertat», afirmà el primer ministre holandès.

Bush agraí al poble holandès la visita a les tombes dels soldats nord-americans que mai no conegueren.

La vergonya alemanya

Arreu d'Europa hi hagué ahir més actes per commemorar el 60è aniversari de la capitulació nazi, entre els quals destacà el del president alemany Horst Koelher perquè mai més no es repeteixin els horrors de la dictadura hitleriana, abans del principal que es farà a Moscou.

«Nosaltres, els alemanys, recordam amb horror i vergonya la Segona Guerra Mundial causada per Alemanya, i l'Holocaust, aquesta ruptura de la civilització, comès per alemanys. Recordam els sis milions de jueus assassinats amb una energia diabòlica», digué Koehler.

La victòria aliada fou celebrada també a París i Londres. El president Chirac diposità una ofrena a la tomba del soldat desconegut a l'Arc del Triomf, mentre que a Londres, el príncep Carles reté homenatge al Cenotafi, un lloc en memòria de la guerra al centre de la capital.