La quarta congregació dels cardenals decidí ahir que el Conclave que elegirà el pròxim pontífex començarà l'horabaixa del 18 d'abril, el primer dia possible, com reflecteix la Constitució Apostòlica, que preveu que els cardenals electors es reuneixin passats 15 dies de la mort del papa. Els porprats també llegiren el testament espiritual de Joan Pau II, que serà publicat avui.
El portaveu de la Santa Seu, Joaquín Navarro Valls, informà que la decisió va ser presa pels 116 cardenals, electors i no electors, que es troben ja al Vaticà, mentre que s'espera l'arribada de la resta -fins a un total de 182- en les pròximes hores. El nombre dels cardenals presents a Roma en aquest moment és de 122, però alguns d'ells marxaran fins a la reunió en ser cridats per oficiar misses pel papa.
Els cardenals han considerat algunes qüestions particulars relatives a les exèquies i a les celebracions dels novendiali. Els novendiali són misses que comencen exactament el dia de les exèquies, divendres, i després continuen durant nou dies.
El dilluns 18 d'abril, com requereix la Constitució apostòlica, els cardenals es reuniran a la basílica de Sant Pere per realitzar l'anomenada missa votiva «pro eligendo papa» després de la qual es traslladaran a la capella Sixtina per començar el procediment del vot.
Navarro explicà que s'ha estudiat la petició (sol·licitada per diverses parts) de portar les restes mortals del Sant Pare, el divendres 8 d'abril, -després de la celebració de les exèquies i abans de la sepultura- a la basílica de Sant Joan de Letran, cardenal de Roma, perquè els fidels romans que no hagin pogut anar a la plaça de Sant Pere puguin venerar-les, però que «després d'un atent estudi, s'ha arribat a la conclusió que aquesta hipòtesi no és tècnicament practicable».
«Per això, com ja es va anunciar, just després de la Missa d'exèquies de divendres tindrà lloc la sepultura a les grutes vaticanes», anuncià Navarro Valls. Com ja es va donar a conèixer, Joan Pau II serà sepultat al mateix lloc en el qual s'enterrà Joan XXIII, directament en terra a les Grutes Vaticanes i cobert només per una làpida, i no en un sarcòfag com molts dels seus antecessors. El lloc serà la capella on durant 37 anys van romandre enterrades, des de 1963 fins a l'any 2000, les restes mortals de Joan XXIII.
El portaveu vaticà anuncià que «s'ha llegit el testament del sant Pare i s'ha disposat la seva publicació integral demà, en polonès, la seva llengua original i en una traducció en llengua italiana». El document testamentari de Karol Wojtyla consta d'«unes quinze pàgines», algunes d'elles compostes només per paràgrafs breus de poques línies o mitges quartilles, que començà a escriure el 1979 i que ha continuat durant en diversos períodes del seu Pontíficat. El testament no conté cap tipus de disposició material sinó que es tracta, més bé, de missatges espirituals deixats a l'Església catòlica i als seus cardenals.
El portaveu confirmà que «abans de morir, el sant pare no va comunicar el nom del cardenal que s'havia reservat in pectore en el consistori del mes d'octubre de 2003». «Per això aquesta qüestió ja no es planteja», va afegir. En morir el papa sense revelar el nom d'aquest cardenal, que seria el número 117 en el conclave -el filipí Jaime Sin ha comunicat que no hi assistirà-, finalment aquest no hi podrà participar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.