Després de la mort d'un papa comença un període que es diu de seu vacant. El govern de l'Església queda confiat al Col·legi dels Cardenals només per al despatx dels assumptes ordinaris o dels inajornables i per a la preparació de tot el necessari per a l'elecció del nou summe pontífex. Els cardenals s'han de reunir en conclave per procedir a l'elecció del nou pontífex, no abans de 15 dies després ni després de 20 de la vacant de la seu apostòlica.
Tots ells es traslladen a la Capella Sixtina des de la casa Santa Marta, un modern edifici construït dins dels murs del Vaticà. La casa de Santa Marta no existia en els temps de l'elecció de Joan Pau II. En aquest edifici romandran durant tot el conclave, totalment aïllats del món exterior. En els conclaves romans anteriors, els cardenals electors i les altres persones que entraven en la clausura del conclave eren acomodats a les habitacions dels Palaus Apostòlics, desproveïdes fins dels serveis més elementals, encara que decorades pels més rebatejats artistes de la història.
El dia fixat per al començament del conclave es reuneixen al matí els cardenals electors a la Basílica de Sant Pere i fan la missa votiva «Pro eligendo papa». Aquell mateix horabaixa els cardenals acudeixen en processó a la Capella Sixtina i en arribar presten solemne jurament.
L'única modalitat d'elecció actualment vàlida és per escrutini en lloc de per aclamació. La votació és individual i secreta. Cada dia es poden realitzar dues votacions, a més de la del dia inicial. Si al cap de tres jornades no ha sortit un nou elegit es decreta una pausa d'un dia per a «oració, lliure col·loqui entre els votants i una breu exhortació espiritual feta pel primer cardenal de l'Ordre dels Diaques». A partir d'aquí poden produir-se fins a tres sèries de set dies d'escrutinis separades per pauses d'un dia per aconseguir l'elecció d'un papa per majoria de dos terços.
Si no és així, els cardenals han de decidir per majoria absoluta com ser procedents, però en tot cas ha de produir-se una elecció en la qual un candidat aconsegueixi com a mínim la majoria absoluta dels vots. Després de cada elecció es cremen les paperetes. La tradició indica que els cardenals provoquin amb palla seca o humida que el fum sigui negre, si no s'ha elegit el papa, o blanc si s'ha elegit el nou romà pontífex: és la coneguda fumata negra o fumata blanca, que sol veure el poble romà des de la plaça de Sant Pere.
La legislació canònica no imposa requisits per ser elegit papa: per tant, s'han de considerar requisits els propis del dret diví per ser bisbe, és a dir, ser home amb ple ús de raó. A la pràctica, tanmateix, des de fa molts segles l'elegit ha estat cardenal. Una vegada elegit, el cardenal degà, Joseph Ratzinger, pregunta a l'elegit si accepta l'elecció com a Summe Pontífex. Si l'elegit accepta, des d'aquell moment adquireix de fet la plena i suprema potestat sobre l'Església.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.