La UE es dóna una 2a oportunitat per al seu enlairament econòmic

Els líders europeus aprovaren regles menys rígides de control fiscal

TW
0

Els líders de la UE es donaren ahir una segona oportunitat per enlairar-se econòmicament i tecnològicament amb l'aprovació de regles menys rígides de control fiscal i prioritats més selectives d'inversió en «coneixement».

Els governants europeus donaren suport al pla presentat per la Comissió Europea (CE) de José Manuel Durao Barroso per «revitalitzar» l'«estratègia de Lisboa» que pretén modernitzar l'economia de la UE delimitant les seves prioritats i concentrant els esforços en la competitivitat i la feina.

L'espectre d'un «no» francès a la Constitució europea obligà, tanmateix, els dirigents comunitaris a moderar els seus ardors liberalitzadors en una iniciativa clau per a l'estimulació de l'economia com és l'obertura a la competència del sector de serveis, responsable del 70 per cent del PIB de la Unió. El president francès, Jacques Chirac, aconseguí que Barroso es comprometés a acceptar canvis substancials en la polèmica directiva «Bolkestein» que amenaça de dur-se per davant la Constitució europea en el referèndum previst d'aquí a dos mesos.

Les reformes del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) i l'Agenda de Lisboa obren la via per al tram final de la negociació sobre el marc pressupostari de la UE per al període 2007-2013.

Malgrat haver vist ateses les seves demandes de flexibilitat per a la despesa pública, tant Chirac com el canceller alemany Gerhard Schroeder es van reafirmar en la seva aposta per rebaixar de l'1,24 a l'1 per cent de la renda europea el sostre dels recursos comunitaris, al qual s'oposen la CE i diversos estats membres, entre ells Espanya.

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, afirmà que «encara no ha començat la negociació de fons» sobre les perspectives i es va mostrar «optimista» sobre les expectatives d'assolir un acord sobre això després de l'«ampli consens» per a la reforma del Pacte. Pel que respecta al PEC, la reforma manté els valors de referència per al dèficit i el deute públic.