Alemanya revifa la memòria d'Auschwitz i rebutja la relativitat del drama seixanta anys després

Sis dècades després de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz (el sud de Polònia), on van ser assassinades més d'1,1 milió de persones entre 1940 i 1945, aquest dolorós passat d'Alemanya «es rememora de forma insistent, més fort avui que mai des de la Segona Guerra Mundial», va afirmar Etienne François, professor d'història de la Universitat Tècnica de Berlín.

«La sensibilització sobre la l'extermini dels jueus és major ara que en la dècada de 1960», afegí. «Es pot observar això comparant el sentiment públic predominant a Alemanya amb els d'altres països on han ocorregut fenòmens similars, com el feixisme a Itàlia o el franquisme a Espanya», va dir François.

«Els alemanys han de viure amb el fet que aquests actes van ser comesos per alemanys», va assenyalar per la seva part Heinrich August Winkler, catedràtic d'història de la Universitat Humboldt de Berlín. «Auschwitz és un trauma indirecte per a molts alemanys perquè no han pogut ser testimonis directes» d'aquells bàrbars esdeveniments, «la presència obsessiva d'un passat recurrent», subratllà Etienne François.

La tasca va començar immediatament després de la guerra sota la gestió del primer president de la República Federal d'Alemanya, Theodor Heuss, va recordar l'historiador Alfred Grosser. «Tot el que feim actualment a Alemanya per mantenir viva la memòria, en particular sobre els camps de concentració, mereix el major dels respectes», va afirmar Peter Reichel, professor de ciències polítiques de la Universitat d'Hamburg.

Els exemples són múltiples: campanyes amb cartells a les estacions del metro de Berlín per lluitar contra l'oblit del passat nazi, reconstrucció d'antigues sinagogues i la inauguració del monument a l'Holocaust jueu. El 1999 Auschwitz va ser el principal argument per convèncer els reacis diputats alemanys que donassin suport a la participació de l'exèrcit germànic en les operacions de l'OTAN a Kosovo.