Ariel Sharon convida els laboristes de Peres a fer un Govern d'unitat

S'evitaria la convocatòria d'eleccions anticipades i posaria en marxa el pla de retirada de Gaza

TW
0

El primer ministre israelià, Ariel Sharon, convidà ahir el Partit Laborista, a l'oposició, a iniciar converses per formar un Govern d'unitat, una decisió que evitaria la convocatòria d'eleccions anticipades i facilitaria el seu pla de retirada de Gaza.

Però per ara, l'augment de la violència a Gaza, amb la mort d'una nina palestina de 7 anys ahir en un camp de refugiats, ha entelat les esperances de pau. Els països occidentals, animats per les noves esperances en les converses de pau del Pròxim Orient generades després de la mort d'Arafat, donen suport al pla de retirada de Gaza com un primer pas cap a la represa del diàleg després de quatre anys de violència entre israelians i palestins.

Sharon realitzà l'oferta en una telefonada al líder laborista, Shimon Peres, el seu vell rival ideològic, després que el comitè central del dretà Likud votàs dijous a favor de revocar la seva anterior prohibició de negociar una aliança.

La votació va suposar un cop dur per als més conservadors del Likud, que s'oposen a renunciar a la Franja de Gaza o a qualsevol territori anexionat durant la guerra araboisraeliana del 1967, i miraven de bloquejar una aliança amb els laboristes, favorables a la retirada, per evitar-la. L'ingrés del laborisme en la fràgil coalició de Sharon podria servir per reactivar les estancades converses de pau després que els palestins elegeixin un successor de Iasser Arafat, el 9 de gener.

Peres elogià la decisió del Likud d'unir-se amb el seu partit. Els líders del laborisme planejaven una reunió dissabte vespre per donar-hi la seva aprovació, i la formació de la coalició començaria demà.

«És una conclusió inevitable. Estarem de 10 dies a dues setmanes per formar un Govern», digué un confident de Sharon. Sharon necessita els laboristes per recuperar la seva majoria parlamentària i per tirar el seu pla per «desvincular»-se del conflicte amb els palestins evacuant els 21 assentaments jueus a Gaza i quatre dels 120 de Cisjordània per a final de l'any que ve.

Encara que molts de membres del Likud estiguin preocupats per l'entrada dels laboristes a l'Executiu, la votació de la comissió directiva del partit per un 62 per cent enfront d'un 38 per cent a favor demostrà que a ben pocs els ve de gust avançar les eleccions gairebé dos anys abans del previst.

Les enquestes mostren que la majoria dels israelians està a favor de renunciar a Gaza, però els més conservadors consideren que qualsevol retirada és una «recompensa per al terrorisme». Els palestins temen que sigui un ardit per reforçar la posició israeliana a Cisjordània, on viu la gran majoria de colons.