TW
0

El Senat d'EUA ha donat avui la seva aprovació final a un projecte de llei que durà a terme la més profunda reforma dels serveis d'espionatge des de la Segona Guerra Mundial. El projecte ja ha estat aprovat per la Cambra de Representants. L'objectiu central de la iniciativa, que crea el càrrec de director d'Intel·ligència Nacional, és impedir que ocorrin atemptats terroristes com els de l'11 de setembre de 2001 que es cobraren la vida d'unes 3.000 persones a Washington, Nova York i Pennsilvània.

Aquests atacs conduïren també a la creació del Departament de Seguretat Nacional, la major dependència del Govern d'EUA amb més de 180.000 empleats. Fonts legislatives indicaren que, tot i que encara persisteixen dubtes entre alguns senadors, la mesura serà aprovada en el seu procés final al Congrés per ser enviada d'immediat a la promulgació del president George W. Bush. En la seva etapa prèvia, la Cambra de Representants aprovà la iniciativa el dimarts per 336 vots a favor i 75 en contra després de resoldre's divergències sobre l'autoritat del Pentàgon sobre la informació que podrien necessitar les autoritats militars durant un conflicte.

El suport a la iniciativa es produí després que els representants decidiren postergar fins al pròxim any algunes disposicions relatives a la lluita contra la immigració il·legal. També ocorregué després que el president George W. Bush intervingués per aconseguir que els legisladors, a la Cambra i el Senat, arribassin a un acord sobre la facultat de les autoritats militars de tenir accés preferent a la informació d'espionatge.

La confirmació final es produí després d'una reunió entre el president del Comitè de Serveis Armats de la Cambra, Duncan Hunter, i el president del Comitè de Serveis Armats del Senat, John Warner qui manifestà el suport al projecte després de resoldre's el problema de l'autoritat del Pentàgon. «El president està molt complagut amb l'aprovació a la Cambra. Sap que aquesta llei farà que Estats Units sigui un país més segur», digué Trent Duffy, portaveu de la Casa Blanca, a l'avió presidencial en el que Bush tornava de Califòrnia.