El general Carlos Prats.

TW
0

La Cort d'Apel·lacions va retirar ahir la immunitat contra l'exdictador Augusto Pinochet per ser jutjat per la seva presumpta participació en l'assassinat de l'excap de l'Exèrcit xilè Carlos Prats, perpetrat el 1974 a Buenos Aires.

Encara que va renunciar al seu càrrec com a senador vitalici, Pinochet està protegit per un fur especial que li va atorgar el Parlament després de reconèixer la seva qualitat d'exgovernant (1973-1990). El general Prats i la seva esposa, Sofía Cuthbert, van ser assassinats el 30 de setembre de 1974 en esclatar una bomba col·locada al seu automòbil quan arribaven a la seva casa de Buenos Aires, al barri de Palerm, on vivien exiliats.

La decisió presa per 14 vots contra nou va ser anunciada pel president del tribunal d'alçada de la capital, Juan González, que va dir que els 23 jutges la van adoptar després d'analitzar els al·legats que el passat 17 de novembre van fer els advocats de l'acusació i de la defensa.

El desaforament de Pinochet es produeix quatre dies després que el president de la República, Ricardo Lagos, fes públic l'Informe de la Comissió Nacional sobre Tortura i Presó Política, que estableix que la violació dels drets humans durant el règim militar va ser una política de l'Estat que dirigia Pinochet.

El 8 d'octubre passat, el jutge encarregat de la investigació a Xile sobre el doble crim, Alejandro Solís, va acollir la sol·licitud dels advocats de la família Prats i la va traspassar al ple de la Cort d'Apel·lacions, que actua com a tribunal de primera instància en aquests casos.

En la seva resolució, el jutge i els advocats querellants havien assenyalat que existeixen antecedents suficients per investigar la participació de l'exdictador en l'associació il·lícita que va acabar amb la vida del seu antecessor a la direcció de l'Exèrcit xilè.