Acord entre els principals creditors per condonar un 80% el deute iraquià

Alliberada l'ostatge polonesa segrestada fa prop d'un mes per un grup de la resistència

Foto de família dels membres del Club de París, que celebraren ahir una cimera a Berlín.

TW
0

El Club de París, que reuneix els principals països creditors del planeta, arribà a un acord per condonar el 80 per cent del deute iraquià el mateix dia en el qual se sabé que l'ostatge polonesa segrestada fa prop d'un mes a Iraq, Teresa Borcz Halifa, es troba en llibertat i pogué tornar sana i estàlvia a Varsòvia. Mentre, els actes de violència no van deixar de repetir-se a tot el país.

El ministre alemany de Finances, Hans Eichel, anuncià a Berlín que s'assolí un acord de principi al Club de París per perdonar el 80 per cent del deute d'Iraq. «Ens posàrem d'acord per reduir el deute en diverses etapes», declarà Eichel al marge d'una reunió a Berlín dels 20 principals economies mundials (G20): «El 30 per cent del deute immediatament, un altre 30 per cent en connexió amb un programa del Fons Monetari Internacional (FMI) i el 20 per cent restant en funció dels resultats d'aquest programa de l'FMI».

El deute d'Iraq ascendeix a uns 120.000 milions de dòlars, segons estimacions de l'FMI. Estats Units i Regne Unit demanaven una reducció del 95 per cent, però França, Rússia i Alemanya, que són, després de Japó, els creditors més importants d'Iraq al Club de París s'havien pronunciat per una reducció de només el 50%. El compromís final s'assolí després d'aconseguir un acord a mig camí.

D'altre costat, la polonesa Borcz Halifa, de 54 anys, segrestada des del 28 d'octubre i alliberada en una data que no ha estat precisada fins al moment, afirmà a Varsòvia que els seus segrestadors la tractaren bé, durant una conferència de premsa al costat del primer ministre del seu país, Marek Belka.

«Vaig estar detinguda en una habitació molt neta, pintada fa poc temps. Menjava bé, no em faltava aigua ni productes d'higiene. Els segrestadors em tractaren molt bé», va declarar la dona mentre el primer ministre Belka es negava a fer precisiones sobre les circumstàncies de l'alliberament. La dona havia estat segrestada pel grup Abu Bakr Siddik Al Salifa, que exigia a canvi del seu alliberament la retirada de les tropes poloneses d'Iraq.