Els organismes humanitaris de Xile volen «fets concrets» davant les declaracions de l'Exèrcit

TW
0

Els organismes humanitaris xilens es mostraren ahir escèptics davant del reconeixement institucional que féu l'Exèrcit sobre la seva responsabilitat en les violacions als drets humans durant la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-1990). Encara que la majoria d'aquestes organitzacions es mostraren satisfetes per la declaració del cap de l'Exèrcit, general Juan Emilio Cheyre, també exigiren als militars «fets concrets» que es reflecteixin en més justícia i veritat.

Així ho manifestà la presidenta de l'Assemblea Nacional pels Drets Humans, Julia Urquieta, qui declarà que perquè el reconeixement de Cheyre tingui un efecte concret han de complir-se algunes condicions bàsiques. «L'Exèrcit ha de posar a disposició dels tribunals tots els antecedents que encara estan en el seu poder respecte a les violacions als drets humans, al destí dels detinguts desapareguts i dels executats polítics els cossos dels quals encara no han estat trobats», digué Urquieta. «No tenim cap dubte que aquesta informació, que encara no és als tribunals, ha de ser a l'Exèrcit».

Urquieta també requerí que s'identifiqui aquells militars que participaren en les violacions als drets humans i que l'Exèrcit deixi de prestar-los defensa institucional. Cheyre, en un acte històric, indicà en un document que l'Exèrcit «prengué la dura però irreversible decisió d'assumir les responsabilitats que com a institució li cap en tots els fets punibles i moralment inacceptables del passat».

D'aquesta manera, Cheyre deixà a un costat la tesi dels «excessos» i responsabilitats individuals en les violacions als drets humans, que segons recalcà «mai i per a ningú poden tenir justificació ètica». Les paraules del cap de l'Exèrcit xilè foren considerades de «transcendència històrica» pel Govern, que destacà «el coratge» del general, opinió amb la qual coincidiren els partits polítics. L'Agrupació de Familiars de Detinguts Desapareguts, en un comunicat difós ahir, assenyala que el reconeixement de Cheyre «és, sens dubte, un avenç en la veritat històrica».