Quatre anys més de Bush

Amb el 99 per cent dels precintes escrutats, Bush avantatjava Kerry en gairebé quatre milions de vots populars (vots de cada ciudatà), malgrat que quedava per aclarir, de tota manera, qui havia estat el vencedor dels estats d'Ohio, Iowa i Nou Mèxic, on els denominats 'vots provisionals' encara no havien estat comptats. Aquests 'vots provisionals' són de persones el dret de vot de les quals no estava clar el dia de les eleccions, a les quals se'ls va permetre votar però els seus vots no varen entrar en el recompte fins que es determini si podien votar o no; com també de persones que varen tenir problemes amb els sistemes de vot electrònic, o que exerciren el seu dret en un col·legi que no els corresponia.

Tot i el fet que durant la campanya es va parlar que una alta participació afavoriria el candidat demòcrata, el president Bush encapçala el recompte del vot popular. En números rodons, Bush s'ha emportat majoritàriament el vot dels blancs, habitants d'entorns rurals i cristians, mentre que les dones, els negres, els llatins i la gent de menors conviccions religioses, a més dels que viuen en grans ciutats, han optat per Kerry.

Malgrat que gairebé no s'ha parlat sobre això fora d'Estats Units, els ciutadans també han elegit 435 congressistes, han renovat un terç del Senat i han votat per la governació estatal en 11 estats. El Partit Republicà s'ha assegurat el control del Congrés d'EUA -la Cambra de Representants i el Senat-, segons els resultats preliminars de les eleccions, que se celebren cada dos anys. La votació té importància perquè l'Executiu no té cap influència sobre el Legislatiu, que controla polítiques tan importants com l'exterior o l'econòmica. Bush també gaudirà d'una majoria republicana al Congrés encara major, fet que li permetrà més facilitat a l'hora de treure endavant les seves iniciatives, entre les quals va esmentar la reforma de les pensions i del sistema fiscal.

El president va mantenir durant tota la campanya un missatge únic de doble recorregut: ell és un líder ferm que coneix la tasca i que no dubta a prendre decisions difícils -com enviar els soldats a una guerra en la qual poden morir- i que Kerry no tenia la fermesa de caràcter necessària per ser president. «Ja em coneixeu i sabeu del que som capaç», va reiterar Bush fins a la sacietat en la majoria dels seus últims mítings, en els quals va insistir que un president no pot vacil·lar davant la pressió.

Florida, l'estat que va simbolitzar l'estreta i discutida victòria de Bush l'any 2000, va ser també el símbol del clar triomf de dimarts, ja que Bush va guanyar allà per una folgada diferència de cinc punts (52 a 47 per cent), cosa que va deixar enrere els fantasmes del recompte de fa quatre anys. La victòria de Bush s'ha produït contràriament a la tradició que si l'economia no va bé, el partit al Govern perd la Casa Blanca, encara que també és cert que la situació econòmica no és clarament dolenta.

Bush és el primer president d'EUA des dels temps de la Gran Depressió sota el mandat de la qual es registra una pèrdua neta de llocs de feina (més de 800.000). A més, la seva victòria es va confirmar a l'estat d'Ohio, en el qual s'han perdut més de 230.000 feines des que Bush va arribar a la Casa Blanca, el gener de 2001. Però Bush sembla haver convençut amb la seva insistència que les rebaixes d'imposts acabaran impulsant la recuperació i que una victòria de Kerry suposaria un augment de la pressió fiscal.