Els comicis presidencials dels EUA es basen en un complex sistema electoral que reflecteix la idiosincràsia d'un país divers i amb arrels multiculturals i que, en qualsevol cas, amb prou feines sol implicar el 50 per cent dels ciutadans amb dret a vot. La diversitat nord-americana es plasma en un sistema electoral amb divergències entre les normatives als 50 Estats de la unió més el Districte de Columbia, que actua electoralment com un Estat més. A part, l'interès electoral varia d'estat a estat, i ofereix un ampli panorama local, ja que molts combinen l'elecció presidencial amb altres referèndums que van des de l'elecció de representant per a la Cambra de Representants fins al suport a iniciatives de caràcter local.
Estats Units basa el sistema d'elecció del president de la nació al «col·legi electoral». Els 50 estats, més Washington DC, es reparteixen de forma no equitativa 538 vots electorals en funció principalment de la seva població. D'aquesta forma, el president d'Estats Units és aquell candidat que aconsegueix obtenir com a mínim 271 vots electorals. Aquest requisit i el diferent pes de cada Estat fa que les eleccions no tinguin un caràcter global i en moltes ocasions, com s'ha demostrat a la campanya 2004, els candidats facin un esforç especial per dominar en Estats clau, com Florida, Ohio o Pennsylvania, amb un fort pes electoral.
El sistema de vots electorals no és uniforme a tot el país, encara que la major part dels Estats utilitza el sistema de «el guanyador se'n du tots els vots». En aquesta ocasió hi ha tres excepcions a aquesta regla: els Estats de Maine i Nebraska, que tenen un sistema de districtes que permet la divisió de vots electorals; i l'Estat de Colorado, els ciutadans del qual optaran per un sistema de «tot per al guanyador» o de repartiment de vots electorals entre els candidats. Les lleis estatals varien les normes electorals tant en les dates de registre electoral, com a les fórmules de recompte, els sistemes de votació -des del mecànic a l'informàtic-, o la votació anticipada, que funciona en 32 Estats i permet de votar abans del dia de les eleccions.
Als EUA no és necessària la identificació personal mitjançant un document oficial per exercir el dret de vot. Els votants poden sol·licitar una papereta provisional de vot que permet exercir el seu dret fins que els funcionaris encarregats del procés electoral confirmin la identitat del votant. Així mateix, durant el procés electoral, el votant pot cometre errors i corregir-los. Aquest tema va causar nombrosos problemes en les eleccions de 2000, ja que els sistemes automàtics de correcció d'errades en alguns comtats no funcionaren, principalment en Estats identificats amb votants demòcrates o de minories afroamericanes i hispanes, com ara Florida.
En aquestes, el vot indirecte combinat amb el caràcter renyit d'aquests comicis fan possible la perspectiva d'un empat. El col·legi electoral compta amb 538 membres o «grans electors», però si cada candidat en reuneix 269, es produiria una situació de bloqueig, sense majoria per a cap dels dos. En aquest cas, els mecanismes successius per resoldre el tema poden durar setmanes. Fins i tot podria arribar el dia fixat d'investidura sense que s'hagués elegit un president.
En aquest cas l'assumiria un interí que, segons l'ordre constitucional de reemplaçaments, podria ser el secretari d'Estat, Colin Powell; el secretari del Tresor, John Snow; el de Defensa, Donald Rumsfeld; i el Fiscal general, John Ashcroft. Els eventuals litigis lligats a l'elecció a cada Estat haurien de ser resolts abans del 7 de desembre, perquè els grans electors han de votar el nou president el 13 de desembre. La seva decisió hauria de ser anunciada el 6 de gener pel president del Senat renovat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.