Europa firma una Constitució laica sota la mirada de dos papes

Van ser els antecessors de l'actual pontífex, les monumentals estàtues del papa Urbà VIII, de la família dels Barberini, obra de l'artistia Bernini, i del papa Innocenci X, dels Pamphilj, obra d'Alessandro Algardi, restaurades per a l'ocasió, els únics observadors aliens de la firma de la Constitució, ja que aquesta part de la cerimònia va ser fins i tot limitada a un grup molt reduït de fotògrafs.

La Sala on es va realitzar la històrica firma comptava també amb els frescs que il·lustraven 'el combat entre Orazi i Curiazi' i altres episodis de la Roma antiga: Ròmul que realitza el disseny del quadre de Roma i eRapte de les Sabines. Però si les estàtues dels dos papes presidien la Sala, les músiques de fons elegides per acompanyar l'acte de la firma donaven un caràcter mundà a la cerimònia, ja que l'organització va elegir alguns temes de la cantant irlandesa Enya i d'altres del músic Giovanni Battista Lully.

Sota aquestes músiques, i després de citar cada un dels representants dels països europeus, segons un ordre alfabètic, en funció del nom de cada país en el seu idioma respectiu, els presidents del govern es van aixecar per firmar la Constitució extraient de les seves jaquetes una ploma -en altres firmes importants com la del Tractat de Roma de 1957 tots els mandataris havien firmat amb la mateixa ploma-, ja que aquesta vegada cada un tenia la seva en tractar-se d'un regal del Govern holandès. Unes plomes realitzades en fusta i platí amb la inscripció en llatí: 'Europa Rei Pubblicae Status'. Així, al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, li va tocar el torn després del seu homòleg grec, Costas Caramanlis, i abans del president de la república francesa, Jacques Chirac. El darrer a signar va ser Tony Blair.