Molt crític amb Occident, l'imam Abu Hamza, que perdé la mà dreta combatent a Afganistan i s'atreví a qualificar el president nord-americà Georges W. Bush de «Gengis Khan d'aquest segle», està inculpat a Londres per 16 delictes relacionats amb el terrorisme i és un dels oradors més temibles de l'islam radical.
Odiat pels diaris britànics, que el batejaren «el ganxo» a causa del garfi que du en lloc de la seva mà dreta com a record del seu pas per Afganistan, Abu Hamza al-Masri forjà la seva llegenda entorn de les seves suposades gestes durant la guerra santa contra l'exèrcit soviètic.
Sol presumir d'haver perdut les seves mans i un dels seus ulls en esclatar una mina soviètica durant els tres anys i mig que visqué a les muntanyes del Panshir a Afganistan, a partir de 1989. Però altres fonts asseguren que serví a la jihad com a artificier i quedà mutilat a causa dels artefactes que manejava. Fundador a Gran Bretanya d'un moviment d'adeptes de la Charia, Hamza, de 46 anys, arribà a Londres el 1979 per estudiar enginyeria. El 1985 aconseguí un passaport britànic i passà desapercebut a la seva tornada del Pròxim Orient el 1993. Però tornà a saltar a la palestra a partir de 1996, a una mesquita salafista de Londres a causa de les seves invectives dels EUA i antiisraelianes.
Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Estats Units, digué que Osama Bin Laden és una «bona persona».
Preocupat per frenar els discursos desenfrenats de l'imam, el ministeri de l'Interior britànic intentà impedir els seus sermons el febrer de 2003 acusant-lo de fer declaracions polítiques improcedents.
Però Abu Hamza continuà atraient als fidels fora de la mesquita i desafià les autoritats dient que el primer ministre Tony Blair és «la donzella» de Bush. Hamza està a un pas de perdre la seva nacionalitat britànica i sobre ell pesen dues peticions d'extradició dels Estats Units i el Iemen. Empresonat des de maig passat a la presó londinenca de Belmarsh, a causa de la petició d'extradició d'EUA torna a estar en el punt de mira.
Estats Units l'acusa d'onze delictes, entre ells d'intentar instal·lar un camp d'entrenament per a Al Qaida a l'Estat d'Oregón d'octubre de 1999 a començaments de 2000. Londres l'inculpà ahir de 16 delictes, com la possessió d'un document el contingut del qual podia ser utilitzat per preparar o cometre atemptats.
