Un grup de dones votà amb el vestit típic de Brandenburg.

TW
0

El malestar social a l'est d'Alemanya es reflectí ahir en els resultats de les eleccions regionals de Saxònia i Brandenburg, en les quals els grans partits sortiren perdent i l'extrema dreta i els postcomunistes capitalitzaren el vot de protesta. Els darrers sondeigs de la cadena de la televisió pública ARD indiquen que tant el governamental Partit Socialdemòcrata (SPD) com el major partit d'oposició, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), han sofert un daltabaix, malgrat que el primer continua sent la formació més votada a Brandenburg i el segon a Saxònia. En canvi, el postcomunista Partit del Socialisme Democràtic (PDS) consolida la seva posició de representant dels interessos de l'est i l'extrema dreta acapara el vot merament de protesta.

El Partit Nacional Democràtic (NPD), que el Govern i el Parlament federals tractaren de prohibir sense èxit fa un any i que no estava representat en un legislatiu des de 1968, aconseguí a Saxònia gairebé tants vots com l'SPD, un 9,3% davant el 9,8 dels socialdemòcrates.

A Brandenburg, la Unió Popular Alemanya (DVU) es convertí en el primer partit d'extrema dreta que assoleix un segon mandat en un parlament regional de la república Federal d'Alemanya (RFA) en aconseguir un 6,2 per cent dels vots, fet que li permet tornar a entrar en el legislatiu del land, on hi és des de 1999. Cada un d'aquests dos partits es presentà només en estat federat per no danyar les possibilitats de l'altre.

La progressió de la ultradreta causà en un primer moment reaccions de molta tensió a Alemanya; representants de partits parlamentaris es negaren a participar en les taules rodones postelectorals amb membres pertanyents a aquests partits i es registraren incidents entre aquests i els periodistes que cobrien l'esdeveniment.