Conclouen sense acord la cimera per resoldre la crisi de l'Ulster

El primer ministre britànic, Tony Blair, reconegué en una roda de premsa que els tres dies de negociació al castell de Leeds, a Kent (el sud d'Anglaterra), no han permès resoldre la crisi de la província, però es mostrà convençut que és més possible que mai el desarmament definitiu de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).

«Creim que podem resoldre els assumptes relacionats amb l'activitat paramilitar i la inutilització d'armes», declarà Blair. Segons fonts de la negociació, l'IRA hauria fet una oferta de desarmament amb la condició que es compleixin certs aspectes de l'Acord de Pau de Divendres Sant de 1998, com la desmilitarització de la província, el traspàs de competències sobre la Policia i la justícia a Belfast i l'amnistia a presumptes terroristes fugits.

«El que ara s'ofereix és raonable en el seu contingut i històric en el seu significat», va dir Blair, sense concretar les bases del presumpte pacte. Blair comparegué al costat del seu col·lega irlandès, Bertie Ahern, qui reiterà que s'ha avançat en «assumptes clau», encara que va admetre que existeixen encara obstacles.

De les declaracions dels dos governs i dels partits es desprèn que el principal escull per a la resolució de la crisi és la intransigència del Partit Democràtic Unionista (DUP), del reverend Iain Paisley, a compartir el poder amb el Sinn Féin que dirigeix Gerry Adams.

Adams acusà el DUP, que ni tan sols firmà l'Acord de Pau, d'«oposar-se al canvi», i de negar-se fins i tot a parlar cara a cara amb ells. La formació de Paisley demana reformes a l'Acord per diluir el concepte de poder compartit, al qual s'oposen la resta dels partits.