Segrest de 132 nins a Ossètia

Les negociacions del Govern rus continuaven després del fracàs d'un intent de mediació

Les mares i familiars dels ostatges viuen una situació angoixant. | REUTERS

TW
0

Un comando armat ocupà ahir al matí un col·legi d'Ossètia del Nord i segrestà 300 persones, 132 d'elles nins, en una operació que havia causat, fins al moment, la mort de nou persones i ferides a unes altres quatre. Els segrestadors exigeixen l'alliberament de milicians presos en la veïna Ingüíxtia. El fet s'ha produït una setmana després que dos avions s'estavellassin en un doble atemptat causant 90 morts i un dia després de què deu persones perdessin per un atemptat a Moscou.

Durant el dia imperà la confusió sobre el nombre de segrestats. El ministre d'Interior d'Ossètia del Nord, Kazbek Dzantiev els situà «entre 300 i 400», i els serveis especials russos (FSB, abans KGB) confirmaren la xifra de 300. «Set civils, entre els quals no hi havia cap nin, figuren a la llista de morts a l'hospital» de la ciutat de Beslan, on tengué lloc la presa d'ostatges, segons una font mèdica esmentada per l'agència local Itar-Tass.

Els segrestadors demanen negociar amb els presidents d'Ossètia del Nord i de la veïna Ingüíxtia i reclamen l'alliberament de persones detingudes a Ingüíxtia després dels atacs del 22 de juny, reinvindicats pels rebels txetxens. Les negociacions amb aquest comando armat continuaven ahir a la nit, declararen els serveis especials russos després que fracassàs un intent de mediació, segons informà el cap del FSB a Ossètia del Nord, Valeri Andreiev.

Deu hores després que començàs la presa d'ostatges es vivia un clima molt tens a prop de l'escola. Una multitud de centenars de pares i familiars dels nins retinguts, alguns d'ells armats, no amagaven la seva ràbia a estimar que les autoritats no estaven fent prou per obtenir l'alliberament dels segrestats. L'escola estava envoltada per un immens nombre de vehicles blindats i camions de l'Exèrcit.

Els segrestadors, el nombre dels quals oscil·la entre els 17 i els 20, vestits de negre i encaputxats, arribaren en dos vehicles, entre ells un camió de la policia que havien robat, i irromperen a l'escola que havia organitzat aquest dimecres una cerimònia per celebrar el reingrés a les aules.

Els nins foren tancats pel comando al gimnàs de l'escola. Però uns 50 d'ells, que s'amagaren en el moment de l'assalt, aconseguiren abandonar el lloc unes hores més tard. Uns altres 15 estudiants sortiren després del migdia en accions encara més confuses.

El Ministeri local de l'Interior indicà que aquest grup havia estat alliberat pel comando, però testimonis citats per la televisió afirmaren que s'havien amagat en una part de la escola de la qual pogueren escapar després.

Confrontat el segon acte terrorista en menys de 24 hores, després de l'atemptat a Moscou, Putin tornà ahir d'urgència a la capital russa. A la seva arribada, Putin sostingué una reunió amb el ministre de l'Interior, Rachid Nurgaliev, el cap del FSB Nikolai Patruchev, i el cap dels guàrdies fronterers, Vladimir Pronitchev, indicà el Kremlin. Putin no s'ha dirigit a la nació des de l'inici d'aquesta onada d'atemptats. Una discreció que, segons els analistes, no pot ocultar que la seva política ha tocat fons al Caucàs Nord, on l'«operació antiterrorista» contra els rebels txetxens du gairebé cinc anys embussada.