La decisió fou rebuda amb alegria per centenars de familiars de les víctimes de les violacions dels Drets Humans que es trobaven als afores del Tribunal Suprem, en ple centre de la capital xilena. La privació de la immunitat de Pinochet fou adoptada en una ajustada votació, en la qual els jutges de la màxima instància judicial d'aquest país sud-americà votaren, per 9 vots contra i 8 a favor que Pinochet sigui privat del fur.
La resolució confirmà una anterior de la Cort d'Apel·lacions de Santiago, que el passat mes de maig decidí treure-li el fur a Pinochet, qui gaudeix d'immunitat judicial des de 2000, quan fou declarat dement pels seus propis advocats, que delinearen aquesta estratègia basada en informes mèdics que donaven compte que la seva situació mental precària, sumada a unes altres 12 malalties, com diabetis i hipertensió, li impedien enfrontar un judici.
Tal com ho estableix la legislació xilena, aquesta decisió és inapel·lable i la decisió de processar o no Pinochet quedarà a les mans del magistrat que instrueix la causa pels crims de l'Operació Còndor, Juan Guzmán Tapia: el mateix que havia processat Pinochet pels crims de la Caravana de la Mort el 1998 i que ahir, amb prou feines coneguda la resolució del Suprem afirmà: «jo només he d'acatar la resolució».
Després de les contundents paraules del magistrat, tot indica que Pinochet, qui liderà el cop militar que enderrocà el president Salvador Allende el 1973 i que governà Xile durant 17 anys, haurà d'enfrontar la justícia per la mort de 20 xilens que perderen la vida en el marc de les accions de l'Operació Còndor, que uní les dictadures d'Argentina, Xile, Brasil, Paraguai i Uruguai.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.