La comissió de l'11-S conclou que no es valorà la gravetat de l'amenaça terrorista

Bush assegura que el document «fa algunes recomanacions molt constructives»

El president Bush (centre), rebé de mans de Kean, president de la comissió, l'esperat informe.

TW
0

Els atemptats de l'11-S foren possibles perquè el Govern d'EUA no s'imaginà la gravetat de l'amenaça terrorista, segons la comissió que ha investigat la trama i que demana una profunda reforma de les estructures de seguretat del país.

El president d'Estats Units, George W. Bush, afirmà que l'informe final de la Comissió sobre l'11-S «fa algunes recomanacions molt constructives» sobre la reforma de la intel·ligència dels Estats Units i la seguretat interior. Bush rebé personalment l'informe a la Casa Blanca de mans del president de la Comissió, Tom Kean, i es comprometé a estudiar les seves recomanacions. «Li he assegurat que allà on el Govern hagi d'actuar, actuarem», declarà declarar Bush.

En presentar ahir l'esperat informe final, el president de la comissió, el republicà Thomas Kean, denuncià que els atemptats es degueren, «sobretot, a una falta d'imaginació» de les autoritats i «profunds errors institucionals». «Simplement, el Govern d'EUA no va ser prou actiu a l'hora de combatre l'amenaça terrorista abans dels atemptats de l'11 de setembre» de 2001, que costaren la vida a gairebé 3.000 persones, afirmà Kean.

El document, de 567 pàgines i que conclou vint mesos d'investigacions, exposa una sèrie d'errors en les estructures de seguretat del país i exhorta a prendre mesures «com més aviat millor» per impedir futurs atacs. Ja que el propi Govern d'EUA ha alertat dels plans de la xarxa Al Qaida per perpetrar atacs de gran envergadura, «el temps és un luxe amb el qual no comptam. Hem de preparar-nos, hem d'actuar ja», afirmà Kean.

Entre les recomanacions figura la creació d'un centre antiterrorista que coordini els treballs de la dotzena d'agències d'intel·ligència amb què compta EUA. Al capdavant d'aquest centre, i amb rang quasi ministerial, es trobaria un director nacional d'intel·ligència que despatxaria directament amb el president. I és que, segons denunciaren els integrants de la comissió, potser el problema més greu que detectaren a la seva investigació fou la falta de comunicació entre els diferents òrgans d'intel·ligència.

Els diferents serveis secrets no compartien informació, el que impedí que es forjassin una imatge completa dels plans de la xarxa Al Qaeda. Així, l'informe esmenta deu oportunitats que es malgastaren per falta de coordinació per impedir els atemptats, quatre d'elles l'agost de 2001, un mes abans dels atacs.

Segons indicà el vicepresident de la Comissió, el demòcrata Lee Hamilton, al llarg dels vint mesos d'investigació «sovint la pregunta més difícil de respondre ha estat qui està al comandament? Qui es pot responsabilitzar si alguna cosa va malament? Amb massa freqüència, la resposta és ningú».

Altres recomanacions de l'informe inclouen una reforma del procés de supervisió, per part del Congrés, del funcionament i pressuposts dels serveis secrets i una modernització de la tecnologia amb la qual operen aquestes agències. Bona part del informe consisteix en una narració cronològica del procés que portà als atemptats. Per a l'agost, revela l'informe, molts funcionaris ja temien «una cosa terrible» per part d'Al Qaeda.