Les alarmes antiterroristes dels EUA fallaren deu vegades abans de l'11-S

A més, la Comissió, formada per deu congressistes demòcrates i republicans, ha conclòs que la xarxa terrorista tenia millors relacions amb Iran que amb Iraq, encara que no hi ha proves que apuntin que Teheran ajudàs a l'organització dels atemptats, i recomanarà el nomenament d'un director general d'Intel·ligència, amb rang de ministre del gabinet, per millorar la coordinació entre els diferents serveis secrets, segons les filtracions que han anat avançant els mitjans dels Estats Units.

Així, segons eWashington Post, l'informe final revelarà 10 «oportunitats operatives», quatre d'elles durant l'Administració Clinton i sis en el mandat de Bush, que prengué possessió el 20 de gener de 2001. Això no obstant, reconeix que «algunes eren dubtoses i d'altres haurien requerit una seqüència afortunada d'esdeveniments per alterar el resultat». Fa mesos que la Comissió decidí que no faria un dictamen concloent sobre si la matança podia o no haver-se evitat.

Amb tot, responsables que han vist l'informe consideren que, fent pública aquesta llista la Comissió vol llançar el missatge que alguna cosa sí es podia haver fet contra els plans dels terroristes. L'excoordinador de la lluita antiterrorista Richard A. Clarke testificà davant de la Comissió que en els seus primers mesos l'Administració Bush fou menys agressiva contra el terrorisme que la de Clinton.

Entre els errors destaca, al costat dels intents nuls de capturar Ossama bin Laden, la falta d'acció després de la detenció de Zacarias Mussaui (l'agost de 2001), suposadament el terrorista número 20 destinat a participar en el segrest dels avions. L'FBI (Policia Federal dels Estats Units) no donà ordre de buscar les seves pertinences ni donà resposta a les alertes dels seus agents a Minneapolis que, després de detenir-lo, van avisar Washington dels seus temors que formàs part d'un complot terrorista.