Els caps d'Estat i de Govern dels 25 aprovaren ahir la primera Constitució de la història de la Unió Europea que obre la via a diferents velocitats d'integració, la sortida voluntària d'un dels seus socis i atorga poder de decisió als parlaments nacionals en les decisions comunitàries.
A nivell polític, la Unió diu estar oberta a tots els Estats europeus que respectin els seus valors (dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte als drets humans) i es comprometin a promoure'ls en comú. Però també queda la possibilitat que un Estat membre vegi suspeses les seves prerrogatives si viola els esmentats valors o fins i tot retirar-se del club si així ho decideix voluntàriament.
Han estat necessaris més de dos anys de debats sobre què volen fer junts els països que integren el major projecte polític i econòmic del món. La recta final estigué marcada per la lluita pel poder, en intents desesperats que la representació a les institucions comunitàries expressi que aquest ens és una estranya combinació entre una unió d'Estats i de pobles.
La inclusió amb caràcter vinculant de la Carta dels Drets Fonamentals reforça a més la protecció dels ciutadans d'una forma desconeguda ara, fins al punt que Regne Unit temia que per aquesta via es poguessin reconèixer drets socials inexistents segons el seu ordenament jurídic. Els ciutadans podran invocar així, amb la Constitució europea a la mà, els seus drets.
Els símbols de la Unió són: l'Himne de l'alegria de Beethoven, l'euro, la bandera amb dotze estrelles d'or sobre fons blau, el Dia d'Europa és el 9 de maig i el seu lema és Unitat en la diversitat. Bona prova d'això és el reconeixement de les llengües cooficials als Estats membres, en concret, per a la traducció de la Carta Magna i la protecció específica de les regions ultraperifèriques com les Illes Canàries.
Ja que els vets a 15 han suposat sempre el principal escull per avançar a la integració, la Convenció licità per passar a majoria qualificada la majoria dels temes. Finalment, la unanimitat es manté en la fiscalitat per la tenacitat britànica, política exterior i assumptes socials, però no serà necessària en temes com justícia i interior, medi ambient, mercat interior, transports i política de cohesió.
Això no obstant, els 25 han inclòs «passarel·les» que permeten eliminar la unanimitat sense una nova modificació del Tractat amb el vot a favor de tot el Consell Europeu. Així mateix, es facilita la «cooperació reforçada» entre els països capaços i desitjosos d'anar més enllà de la integració prevista en els Tractats.
Així mateix, per primera vegada, els Parlaments nacionals o les cambres en els sistemes bicamerals controlaran que es respecta el «principi de subsidiarietat», d'acord amb el qual les decisions han de ser preses bàsicament al nivell més baix que estigui en condicions de fer-lo.
La iniciativa popular es reforça també ja que es contempla que si s'ajunten almenys un milió de firmes, és a dir, només el 0,2 de la població de la Unió ampliada, els ciutadans poden reclamar a la Comissió una proposta legislativa determinada.
D'altra banda, amb l'objectiu de donar una major visibilitat a la UE i eliminar les distorsions de la rotació semestral actual, s'ha decidit la creació d'un president permanent del Consell Europeu elegit per part de caps de govern i Estat per majoria qualificada i per un període de 2 anys i mig. La Constitució reforça la capacitat d'actuació en política exterior, amb la creació a partir de la seva entrada en vigor d'un ministre europeu de Relacions Exteriors, amb el suport d'un Servei Europeu de Relacions Exteriors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.