La Presidència irlandesa ha proposat als líders de la UE apujar els llindars de les decisions per doble majoria prevists en la Constitució de la UE al 55 per cent per als estats membre i al 65 per cent per a la població. L'esborrany inicial del tractat constitucional fixava aquests límits en el 50 i en el 60 per cent, de manera respectiva.
Amb l'increment, la Presidència pretén harmonitzar els punts de vista dels qui defensen la posició inicial, com Alemanya i França, i dels qui s'oposen a aquesta fórmula perquè els lleva influència respecte del repartiment de vots del Tractat de Niça: Espanya i Polònia. El Govern espanyol defensa que les decisions s'adoptin quan hi doni suport la «majoria més un» dels estats membre, que han de representar «dos terços» de la població, cosa que equival a un percentatge del 66'66%.
En un document presentat ahir i destinat al debat de la cimera de caps d'Estat i de Govern que s'inicia avui a Brussel·les, la Presidència considera que per obtenir un «resultat equilibrat» que aglutini les diferents sensibilitats, el llindar de població «hauria de situar-se en el 65 per cent», mentre que el d'estats membre «no hauria de quedar per sota del 55 per cent». A més, troba que «per mantenir l'equilibri entre estats membre» ha d'establir-se un mecanisme que impossibiliti formar minories de bloqueig amb menys de quatre estats.
En canvi, la Presidència no accepta de moment les propostes perquè s'exigeixi un percentatge mínim de població del 12 o del 15 per cent, per a aquestes minories. Tampoc no atén les peticions perquè les abstencions no es tenguin en compte a l'hora de calcular les majories qualificades, ja que aquesta qüestió «encara no és objecte de consens», si bé es mostra disposada a escoltar propostes en aquest sentit.
A més, la Presidència proposa reafirmar el principi segons el qual el Consell haurà de dur a terme «tots els esforços per enfortir la legitimitat democràtica de les decisions preses per majoria qualificada i assegurar-ne el major grau possible de consens».
Per a això, suggereix acompanyar la Constitució amb un «protocol» o «declaració» -més o menys com es va fer a Grècia el març del 2004 abans de l'ampliació a quinze- que especifiqui aquest principi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.